Assistir a un concert a Suïssa porta alguna petita sorpresa pel que està acostumat als saraus a Catalunya.

La primera, veure que a una noia que possiblement fregava la cinquantena els de seguretat no la deixaven entrar amb el seu paraigua plegable. Aspecte normal-burgés-gens-metalera, puntualitzo. I poso context: plovent a bots i barrals. El meu amic ja m’havia advertit que si la tobavensegurament requisarien la petaca amb whiskey.

La segona, un póster ben gros anunciant que el concert probablement arribaria als 100dB i convidant-nos a prendre les precaucions adients. Pels suïssos és força habitual (en un país que és molt silenciós) fer servir unsauriculars protectors per a no patir sorolls, no només als concerts, també per exemple a la rua de carnestoltes. El Stefan en portava uns que rebaixaven uns 15dB el soroll “sense perdre tonalitats, mantenint l’equilibri de greus i aguts”.

El públic segueix el concert concentrat. Si què hi ha algú que fa alguna cosa semblant a ballar o saltar a la part del darrera de la pista, però majoritàriament veus l’audiència, tant els que són plantats com els asseguts, els veies quiets, observant l’escenari i atents a la música. Esporàdicament el gest d’alçar rítmicament el puny i només quan el cantant els engrescava.

Això si, un munt de càmeres de mòbils lluien a la foscor del pabelló. A la balada n’hi va haver tres que van encendre els seus encenedors (a Suïssa es fuma molt) i quan van sonar els dos grans himnes llavors si què va haver més reacció.

Però a la sortida del concert, veies la gent molt tranquila somrient i comentant la jugada. Aquella mirada febrosa dels concerts de Barcelona, parlant amb gestos exagerats i on la il·lusió es veu a un pam de les cares? Això els suïssos ho guarden endins.

Finalment, com que el concert ha començat puntualment a les vuit del vespre, a les onze surt tothom del pabelló. Dóna temps a agafar els dos autobusos de tornada a l’estació i allà agafar el tren cap a Lucerna, per fer transbordament a Olten i així arribar a Bern a la una de la matinada. A un concert a Basel, a la cantonada nord-occidental de Suïssa, va gent de tot el país i la majoria amb transport públic. El tren anava ple de joventut de diverses edats i amb diversos graus d’intoxicació etílica.

I això que a les botigues de l’estació ens vam topar amb el cartell que recorda que entre les deu de la nit i les sis del matí no poden vendre res d’alcohol.

Salut i sort,
Ivan.