Rock dur a Basilea

Assistir a un concert a Suïssa porta alguna petita sorpresa pel que està acostumat als saraus a Catalunya.

La primera, veure que a una noia que possiblement fregava la cinquantena els de seguretat no la deixaven entrar amb el seu paraigua plegable. Aspecte normal-burgés-gens-metalera, puntualitzo. I poso context: plovent a bots i barrals. El meu amic ja m’havia advertit que si la tobavensegurament requisarien la petaca amb whiskey.

La segona, un póster ben gros anunciant que el concert probablement arribaria als 100dB i convidant-nos a prendre les precaucions adients. Pels suïssos és força habitual (en un país que és molt silenciós) fer servir unsauriculars protectors per a no patir sorolls, no només als concerts, també per exemple a la rua de carnestoltes. El Stefan en portava uns que rebaixaven uns 15dB el soroll “sense perdre tonalitats, mantenint l’equilibri de greus i aguts”.

El públic segueix el concert concentrat. Si què hi ha algú que fa alguna cosa semblant a ballar o saltar a la part del darrera de la pista, però majoritàriament veus l’audiència, tant els que són plantats com els asseguts, els veies quiets, observant l’escenari i atents a la música. Esporàdicament el gest d’alçar rítmicament el puny i només quan el cantant els engrescava.

Això si, un munt de càmeres de mòbils lluien a la foscor del pabelló. A la balada n’hi va haver tres que van encendre els seus encenedors (a Suïssa es fuma molt) i quan van sonar els dos grans himnes llavors si què va haver més reacció.

Però a la sortida del concert, veies la gent molt tranquila somrient i comentant la jugada. Aquella mirada febrosa dels concerts de Barcelona, parlant amb gestos exagerats i on la il·lusió es veu a un pam de les cares? Això els suïssos ho guarden endins.

Finalment, com que el concert ha començat puntualment a les vuit del vespre, a les onze surt tothom del pabelló. Dóna temps a agafar els dos autobusos de tornada a l’estació i allà agafar el tren cap a Lucerna, per fer transbordament a Olten i així arribar a Bern a la una de la matinada. A un concert a Basel, a la cantonada nord-occidental de Suïssa, va gent de tot el país i la majoria amb transport públic. El tren anava ple de joventut de diverses edats i amb diversos graus d’intoxicació etílica.

I això que a les botigues de l’estació ens vam topar amb el cartell que recorda que entre les deu de la nit i les sis del matí no poden vendre res d’alcohol.

Salut i sort,
Ivan.

Una resposta a “Rock dur a Basilea”

  1. Entens que cada cop que em pregunten si enyoro Suïssa contesti que “cada vegada que agafo la renfe”, oi?

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: