Pensaments del 9N

Un cop vist com va anar la consulta que no ho era i el que han declarat les principals parts implicades, crec què podem afirmar sense passar massa vergonya què

  1. Si, era una votació de costellada. Molts ens vam desmobilitzar quan l’Artur Mas va mutar el referèndum en procés participatiu. Per tant, el normal era que arrossegués només els més implicats.
  2. Participació similar a unes eleccions europees, què tothom sap el prestigi que tenen (ben lluny del que haurien de tenir, amb tot el tema del TTIP…).
  3. Els meus mur de Facebook i el timeline de twitter han quedat inundats de fotografies de gent votant. De panoràmiques de cues també, però mai de la vida havia vist a ningú que demanés un altre que li fes una foto mentre estava desant el vot dins d’una urna. La il·lusió que empeny el procés és immensa.
  4. I en gran part és degut a la rebelió que molta gent s’ha vist abocada a fer. Divendres, molts que ens haviem desmobilitzat vam maleïr no havet confirmat reserves de vol; i va ser gràcies a la prohibició judicial-política.
  5. El registrador de la propietat Rajoy continua imperturbable en la seva tàctica: si ell no signa l’acta, res no pot passar. Qualsevol dia li posa un pleit a Newton i prova d’abolir la Llei de la Gravetat.

Si, però, de tot això què en sortirà? Tornem a la vessant cínica compta-vots.

Al PP espanyol els comptes li surten. Perdent Catalunya (ja sigui només electoralment o encara millor amb la independència) els vots que rep a la resta d’Espanya el mantenen sempre ben a prop del lideratge en el Congreso. Què no juguen el partit que t’agrada veure? No pensis que canviaran si sempre guanyen 1-0.

El PSOE sap que si no recupera els vots que venien de Catalunya ho té molt malament per tornar a la Moncloa, ara que ha deixat de ser hegemònic a tot el sud peninsular, i que els de Podemos li han entrat per l’esquerra.

Artur Mas ha superat un match ball, però ara el partit es reprén i el seu equip té el llast del Pujol (després de tants anys de ser l’ariet!). Si guanya temps per recuperar CDC o per crear una nova marca política, a hores d’ara és molt complicat saber si remuntarà o encara perdrà més suport. Viurà al límit fins el proper procés electoral a la Generalitat.

Junqueras i l’independentisme han de marcar un gol aviat. I ha de ser de debó, no com els de la Selecció Catalana de la que tothom s’ha cansat de veure amistosos. Són qui més necessiten unes eleccions amb les que canviar l’escenari i poder començar a rematar. I tenen la incògnita de si el soberanisme ha trobat el seu sostre (electoral i de mobilització) o encara no.

Iceta suspira per poder presentar alguna cosa a les properes eleccions. Ara mateix aspira a la bandera del peix al cove que tant li van criticar a Pujol. No veig que aprovar uns pressupostos molt restrictius pugui satisfer el seu electorat, però tampoc no li veig marge per a res més un cop que Rajoy ha descartat qualsevol possible tercera via (ell no la presentarà; i el que li presentin ja ha dit què no ho veu clar).

I el PP català està resant a tots els sants que troba per a que Duran no es divorcii de Convergència, perquè aleshores ja no serviran ni com a reclam pels que creuen que cal negociar (el què?) amb el PP espanyol.

Em temo que estem ja en pre-campanya electoral.

Salut i sort,
Ivan.

4 respostes a «Pensaments del 9N»

  1. Veig que has canviat de metàfora esportiva, dels escacs pel tennis o el futbol.

    A risc de fer-me pesat insisteixo, a voltes sembla més aviat un d’aquells videojocs interminable, que van sortint monstres i vas passant pantalles i no veus que hagi d’acabar mai. Call of Voty.

    1. Qui digui que un procés d’independència és una cosa de bufar i fer ampolles que es resol ràpidament o és un inconscient o està enganyant la gent.

      I si, posar-me ara a buscar una analogia senzilla amb el joc de finals em feia mandra.

      Per cert, què ha hagut un embolic amb les dates de publicació i igual t’has perdut la meva desfogada sobre ‘La Pechotes’. Tela.

      1. No me l’he perduda però no sabia de qui estaves parlant i m’ha semblat que no valia la pena assabentar-se’n. Si un té la sort de no sentir a parlar de segons què més val no preguntar.

  2. Aún se puede votar. Hasta el 25. Al independentismo le falta gente va un poco justo , los españolistas en Cataluña tienen mucha caspa y esto hace que exista una bolsa de gente que pase del tema . Creo que muchos no votarían ni en un referéndum vinculante. A mi me cae mal todo el mundo. Mi opinión es se tendría que hacer uno vinculante . No se que pasara.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: