Un cop vist com va anar la consulta que no ho era i el que han declarat les principals parts implicades, crec què podem afirmar sense passar massa vergonya què
- Si, era una votació de costellada. Molts ens vam desmobilitzar quan l’Artur Mas va mutar el referèndum en procés participatiu. Per tant, el normal era que arrossegués només els més implicats.
- Participació similar a unes eleccions europees, què tothom sap el prestigi que tenen (ben lluny del que haurien de tenir, amb tot el tema del TTIP…).
- Els meus mur de Facebook i el timeline de twitter han quedat inundats de fotografies de gent votant. De panoràmiques de cues també, però mai de la vida havia vist a ningú que demanés un altre que li fes una foto mentre estava desant el vot dins d’una urna. La il·lusió que empeny el procés és immensa.
- I en gran part és degut a la rebelió que molta gent s’ha vist abocada a fer. Divendres, molts que ens haviem desmobilitzat vam maleïr no havet confirmat reserves de vol; i va ser gràcies a la prohibició judicial-política.
- El registrador de la propietat Rajoy continua imperturbable en la seva tàctica: si ell no signa l’acta, res no pot passar. Qualsevol dia li posa un pleit a Newton i prova d’abolir la Llei de la Gravetat.
Si, però, de tot això què en sortirà? Tornem a la vessant cínica compta-vots.
Al PP espanyol els comptes li surten. Perdent Catalunya (ja sigui només electoralment o encara millor amb la independència) els vots que rep a la resta d’Espanya el mantenen sempre ben a prop del lideratge en el Congreso. Què no juguen el partit que t’agrada veure? No pensis que canviaran si sempre guanyen 1-0.
El PSOE sap que si no recupera els vots que venien de Catalunya ho té molt malament per tornar a la Moncloa, ara que ha deixat de ser hegemònic a tot el sud peninsular, i que els de Podemos li han entrat per l’esquerra.
Artur Mas ha superat un match ball, però ara el partit es reprén i el seu equip té el llast del Pujol (després de tants anys de ser l’ariet!). Si guanya temps per recuperar CDC o per crear una nova marca política, a hores d’ara és molt complicat saber si remuntarà o encara perdrà més suport. Viurà al límit fins el proper procés electoral a la Generalitat.
Junqueras i l’independentisme han de marcar un gol aviat. I ha de ser de debó, no com els de la Selecció Catalana de la que tothom s’ha cansat de veure amistosos. Són qui més necessiten unes eleccions amb les que canviar l’escenari i poder començar a rematar. I tenen la incògnita de si el soberanisme ha trobat el seu sostre (electoral i de mobilització) o encara no.
Iceta suspira per poder presentar alguna cosa a les properes eleccions. Ara mateix aspira a la bandera del peix al cove que tant li van criticar a Pujol. No veig que aprovar uns pressupostos molt restrictius pugui satisfer el seu electorat, però tampoc no li veig marge per a res més un cop que Rajoy ha descartat qualsevol possible tercera via (ell no la presentarà; i el que li presentin ja ha dit què no ho veu clar).
I el PP català està resant a tots els sants que troba per a que Duran no es divorcii de Convergència, perquè aleshores ja no serviran ni com a reclam pels que creuen que cal negociar (el què?) amb el PP espanyol.
Em temo que estem ja en pre-campanya electoral.
Salut i sort,
Ivan.
Digues la teva!