Un cop vist com va anar la consulta que no ho era i el que han declarat les principals parts implicades, crec què podem afirmar sense passar massa vergonya què

1. Si, era una votació de costellada. Molts ens vam desmobilitzar quan l’Artur Mas va mutar el referèndum en procés participatiu. Per tant, el normal era que arrossegués només els més implicats.
2. Participació similar a unes eleccions europees, què tothom sap el prestigi que tenen (ben lluny del que haurien de tenir, amb tot el tema del TTIP…).
3. Els meus mur de Facebook i el timeline de twitter han quedat inundats de fotografies de gent votant. De panoràmiques de cues també, però mai de la vida havia vist a ningú que demanés un altre que li fes una foto mentre estava desant el vot dins d’una urna. La il·lusió que empeny el procés és immensa.
4. I en gran part és degut a la rebelió que molta gent s’ha vist abocada a fer. Divendres, molts que ens haviem desmobilitzat vam maleïr no havet confirmat reserves de vol; i va ser gràcies a la prohibició judicial-política.
5. El registrador de la propietat Rajoy continua imperturbable en la seva tàctica: si ell no signa l’acta, res no pot passar. Qualsevol dia li posa un pleit a Newton i prova d’abolir la Llei de la Gravetat.

Si, però, de tot això què en sortirà? Tornem a la vessant cínica compta-vots.

Al PP espanyol els comptes li surten. Perdent Catalunya (ja sigui només electoralment o encara millor amb la independència) els vots que rep a la resta d’Espanya el mantenen sempre ben a prop del lideratge en el Congreso. Què no juguen el partit que t’agrada veure? No pensis que canviaran si sempre guanyen 1-0.

El PSOE sap que si no recupera els vots que venien de Catalunya ho té molt malament per tornar a la Moncloa, ara que ha deixat de ser hegemònic a tot el sud peninsular, i que els de Podemos li han entrat per l’esquerra.

Artur Mas ha superat un match ball, però ara el partit es reprén i el seu equip té el llast del Pujol (després de tants anys de ser l’ariet!). Si guanya temps per recuperar CDC o per crear una nova marca política, a hores d’ara és molt complicat saber si remuntarà o encara perdrà més suport. Viurà al límit fins el proper procés electoral a la Generalitat.

Junqueras i l’independentisme han de marcar un gol aviat. I ha de ser de debó, no com els de la Selecció Catalana de la que tothom s’ha cansat de veure amistosos. Són qui més necessiten unes eleccions amb les que canviar l’escenari i poder començar a rematar. I tenen la incògnita de si el soberanisme ha trobat el seu sostre (electoral i de mobilització) o encara no.

Iceta suspira per poder presentar alguna cosa a les properes eleccions. Ara mateix aspira a la bandera del peix al cove que tant li van criticar a Pujol. No veig que aprovar uns pressupostos molt restrictius pugui satisfer el seu electorat, però tampoc no li veig marge per a res més un cop que Rajoy ha descartat qualsevol possible tercera via (ell no la presentarà; i el que li presentin ja ha dit què no ho veu clar).

I el PP català està resant a tots els sants que troba per a que Duran no es divorcii de Convergència, perquè aleshores ja no serviran ni com a reclam pels que creuen que cal negociar (el què?) amb el PP espanyol.

Em temo que estem ja en pre-campanya electoral.

Salut i sort,
Ivan.