Mai no saps les barbaritats que pots arribar a escoltar en una campanya electoral, però em temo que aquest cop patirem especialment.

L’Alicia Sánchez-Camacho es veu que pateix per si algú la obliga a canviar de cognom, o potser fins i tot de nom de pila.

D’entrada, el titular de la notícia (i el que repeteix el lema popular) indueix a pensar en obligació, quan en el redactat de la notícia queda clar que el que en algun moment es va parlar va ser d’oferir l’opció. Es veu què els del PP no entenen prou bé la diferència entre ambdós conceptes. Comences llegint el Diccionario Histórico de la Real Academia de la Historia, descobreixes què Franco no era un dictador totalitari i acabes així. Lamentable, per no dir-ne una de més grossa.

Els meus pares no em van poder batejar amb el nom què ells volien donar-me. Molta gent d’aquest país ha estat legalment Jorge en lloc de Jordi. Molts cognoms catalans es van perdre durant el segle XIX quan els funcionaris (castellans) desplaçats a Catalunya per a elaborar el primer registre civil, en no entendre els noms que els deia la gent, consignaven els més entenedors Ruiz o Sánchez.

I ara aquesta senyora ens diu què anem en compte, què un hipotètic estat català es comportarà igual que s’ha comportat Espanya i que això estaria molt malament.

Com diria el seu cap Mariano Rajoy, és una llàstima que per ser candidata al Parlament de Catalunya només s’exigeixi la nacionalitat espanyola i la majoria d’edat.

Salut i sort,
Ivan.