Les declaracions d’un polític republicà afirmant que els embarassos per violacions són per voluntat divina. em fan pensar en dues coses.

La primera vinculada a la imprescindible reforma democràtica a Espanya. Ja veiem que escollir directament persones, i no com fem aquí escollir partits que han escollit persones, tampoc no et lliura de gent que pensa i diu bestieses de l’alçada d’un campanar. No podem esperar miracles, ni dels polítics, ni dels electors.

La segona em porta a parlar de religió, ja que crec que les paraules del Richard Mourdock no fan referència a cap codi legal ni fan cap consideració moral: “és el que Déu vol”.

Els antics grecs es treien de sobre totes les seves culpes de la mateixa manera: a La Ilíada podem llegir la força de Zeus és la que veritablement esclafava els aqueus sota l’espasa D’Hèctor, o que les deesses eren les que provocaven aquesta o aquella malifeta dels pobres homes, simples eines dels seus capricis. Havia de ser divertit això de poder enganyar una reina per tirar-te-la o atonyinar uns quants per demostar que ets el més fort i viril sense haver d’afrontar cap remordiment. Però es clar, tampoc no tenia cap mèrit ser el més hàbil amb l’espasa o amb la titola: el mèrit i les decisions eren cosa dels déus.

Avui en dia molts creients, no només catòlics, pensen que allò que passa és per voluntat divina, i no es pot anar en contra. Tot i que ells fan tot el que poden per oposar-s’hi a que passin d’altres coses que, per alguna raó, resulta que van contra la voluntat de Déu. És més, es prenen la llibertat d’ocupar el lloc de Déu i emprendre ells les accions correctores que creuen pertinents. Intentar raonar amb lògica la religió és ben complicat.

Però en canvi les lleis si han de tenir una lògica. Els que volem viure d’acord amb L’ordenament jurídic (ni que sigui per canviar-lo) hem de saber què passarà (o pot passar, que els jutges també tenen moltes coses a dir) si complim o infringim la llei. No podem dependre del caprici diví, hem de poder preveure les conseqüències de les nostres accions.

Per tant, millor separar les religions i les legislacions. Deixar les primeres per l’esfera més íntima, i les segones pels àmbits públics. Penso jo.

Salut i sort,
Ivan.