Òbviament, aquell qui jutja.
Quan parlem de Jutges (o jutgesses, què haurien de ser el mateix, oi?) a més sabem que han passat pel filtre d’unes oposicions duríssimes la preparació de les quals pren força anys de dedicació a temps complert. Algú sap què s’aprén durant tot aquest temps d’estudi? O què és el que avaluen a les oposicions?
Ho dic perquè quan llegeixes notícies com que han absolt un home que va gravar els seus abusos sexuals a la seva cunyada perquè la víctima va prendre-li les gravacions sense demanar-li permís, jo em faig una sèrie de preguntes: sobre el significat del mot seny; sobre la gravetat relativa d’un furt i d’uns abusos sexuals; sobre quina mena d’abusos eren que la senyora no es despertava; però sobretot per la lògica que pot haver-hi al darrera d’aquesta sentència, per mi absurda.
Com diria el nostre Excelentísimo Presidente del Gobierno, per a fer de jutge haurien de caldre més requisits que ser espanyol i major d’edat.
Salut i sort,
Ivan.
El resultat és absurd però la lògica és clara, coneguda i està descrita a l’article citant la sentència. Si tu ets veí del més gran narcotraficant del món però tu te n’has assabentat entrant il·legalment a casa seva i les úniques proves són les que has obtingut cometent aquest delicte el tio sortirà lliure. A totes les sèries de policies ho diuen i si no anés així s’estaria incentivant cometre delictes per una bona causa.
Fins a cert punt, les sèries de lladres i serenos tenen raó, però en aquest cas concret el que es nega és l’accés a la prova irrefutable d’un delicte que no podia accedir-se de cap altra manera. O el jutge suggereix que l’acusació havia d’haver demanat si us plau i amb bona eduacació que la defensa li cedís la prova inculpatòria?
El problema de provar delictes és aquest, poder-los provar. L’argument que en un cas concret el delicte no es pot provar sense cometre il·legalitats no només és una porta oberta a la impunitat sinó que sempre et podran respondre que sí que es podia però vas triar el camí fàcil.
Estic segur que a tu, com a mi, que hem vist moltes pel·lícules, en una estona de pensar-hi se t’acuden formes d’haver intentat provar el delicte millors que agafar el DVD furtat i anar a veure els mossos. I si no se t’acuden a tu com a víctima, diria que a la polícia sí se’ls haurien d’haver acudit.
Si per obtenir proves d’una il·legalitat ens saltem la llei, què ens separa de l’Aznar i el Bush parlant de l’Iraq de Saddam?
Aquells van mentir, van dir que tenien proves quan no era cert. En aquest cas les proves hi eren, però s’ha accedit a elles de forma il·legal.
El que no sé és si invalidar el procés és el més correcte. Potser condemnar tant a les dues parts per llurs respectius delictes?