Interessantíssim l’articleObispos perplejos, el concilio curioso y Franco irritado que Juan G. Bedoya publica a El País sobre la participació dels bisbes espanyols al Concili Vaticà II.
Tot i ser superficial i a no tenir argumentacions ben fonamentades (és un article breu, no un reportatge o un article a una revista d’Hisòria) ofereix llum sobre la politització de la religió i el fet que determinades faltes, com parlar català, condemnaven fins i tot a capellans. El franquisme era implacable amb allò que considerava imperdonable.
Per mi el millor és que retrata l’endarreriment d’Espanya respecte Europa centrant-se en l’Esglèsia Catòlica, una organització en principi no competitiva. No renovació d’idees, sotmetiment cec a la jerarquía, envelliment dels quadres de comandament, desconeixement d’idiomes i de les idees que circulen per altres països de l’entorn, … Us sóna?
Salut i sort,
Ivan.
Digues la teva!