Parafrasejant (existeix aquesta paraula?) el capità Kirk, Jack Bauer hauria d’acabar cada temporada de la sèrie dient “un cop més hem salvat la Democràcia i la Llibertat al món!”.

La cinquena temporada de 24 insisteix en una fòrmula exitosa i que crea addicció en els seus seguidors. Els clixés són inamovibles (el traidor, el màrtir, els embolics personals que afecten la feina, la baralla política que s’imposa a la prioritat real, …) però això és com les novel·les atacades per ser best-sellers: si agraden a tanta gent, alguna cosa hi ha, oi?

I al Day 5 de 24 jo trobo una intriga trepidant, escenes d’acció millor resoltes que en temporades anteriors, i personatges amb els que és molt fàcil implicar-se, tant a favor com en contra. Afegiu el món exòtic de la Casa Blanca i el glamour dels gadgets tecnològics. El cocktail és guanyador.

Adient per a devorar vint-i-quatre hores en molts pocs dies davant una pantalla. Contraindicat per a cors sensibles al patiment físic o els Drets Humans.

Salut i sort,
Ivan.