Normatives cíviques

Un tema del que hem parlat de vegades: fins on ha d’arribar la regulació dels comportaments públics.

El reportatge d’El País defensa que aquests reglaments de civisme no aporten res. I la veritat és que si compleixes la teva obligació legal, no sé quin mèrit té ser educat, que és com sempre s’havia dit el que ara s’anomena civisme.

Al darrera de tot plegat hi ha dues actituds primitivament humanes. L’ànsia del polític per promulgar lleis, demostrant que resol els problemes, quan en realitat l’únic que fa és escriure o signar un paper; i el problemaque encara el policia municipal quan demana algú que no faci quelcom incívic que resulta que no és prohibit a l’ordenança municipal: “qui ho diu que no ho puc fer? puc fer el que vulgui!”.

Al final és qüestió de posar-hi bona voluntat, si n’hi ha.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

3 thoughts on “Normatives cíviques

  1. El otro día estaba en el Camp Nou, partido contra el Mallorca, jugo Bojan y un tío del publico se empezó a meter con él, el insulto consistía en poner acento de Lleida de forma despectiva y gritar: a buscar bolets a buscar bolets y a la seleccio catalana. Cada vez que fallaba lo insultaba, un señor le increpo y entonces dijo la bonita frase: Jo pago i puc dir el que vulgui. Era un tío de unos treinta y pico, vestido corriente y con un amigo, el amigo no sabía dónde ponerse.
    Yo entiendo el insulto y el grito en el fútbol en un momento de nervios o euforia pero aquel estaba podrido por dentro, era muy difícil de defender si alguien le pega una colleja, y le fue de un pelo.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s