Un tema del que hem parlat de vegades: fins on ha d’arribar la regulació dels comportaments públics.
El reportatge d’El País defensa que aquests reglaments de civisme no aporten res. I la veritat és que si compleixes la teva obligació legal, no sé quin mèrit té ser educat, que és com sempre s’havia dit el que ara s’anomena civisme.
Al darrera de tot plegat hi ha dues actituds primitivament humanes. L’ànsia del polític per promulgar lleis, demostrant que resol els problemes, quan en realitat l’únic que fa és escriure o signar un paper; i el problemaque encara el policia municipal quan demana algú que no faci quelcom incívic que resulta que no és prohibit a l’ordenança municipal: “qui ho diu que no ho puc fer? puc fer el que vulgui!”.
Al final és qüestió de posar-hi bona voluntat, si n’hi ha.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!