Lost

La sèrie amb més repercusió mediàtica des de X Files ha acabat, i a mi m’ha agradat molt. Aquest article no té spoilers.

Lost

Per a mi Lost és eminentment una sèrie de misteri. El component d’intriga domina sobre la resta de temàtiques. Hi ha aventures, trames íntimes, ciència ficció, conspiracions, romanticisme, génere bèlic i policíac, fantàstic, components místics, i terror. Però sobre tots els altres, hi ha una successió de misteris absorvents i captivadors. Això és el que ha fet que m’hagi seduit una sèrie que quan vaig començar a veure-la em pensava que seria un Lord of the Flies presentat amb atractives dosis d’aventures i insinuacions sexuals.

A partir d’aquesta premisa, els guionistes han creat una colla de personatges antològics. Cadascun responent a uns quants estereotips, cadascun amb un rol clar dins la dinàmica de grups, tots forts externament i dèbils per dins, gairebé tots físicament atractius. I, punt capdal en la sèrie, a tots els anem descobrint a poc a poc, al llarg de totes les temporades de Lost, perquè tots van canviant, que no sempre evolucionant. Un autèntic regal pels actors i actrius.

Amb aquests materials els guionistes de Lost han anat desgranant els esdeveniments d’una manera molt semblant a la dels best-sellers. Cliffhangers sensacionals, igual que feien els escriptors romàntics del XIX, flashbacks i salts endavant, paissatges paradisíacs, cossos atractius i mirades suggerents, han anat elaborant una troca prou liada com per intrigar tothom, i amb elements prou diversos com per interessar també tothom.

La sèrie ha tingut moments baixos i capítols lamentables, cert. Però també ha tingut capítols excel·lents i extraordinaris i el nivell ha estat generalment alt. El temps dirà quants agoserats imitadors tractaran de beure de la seva inspiració i quants productes s’aprofitaran del seu èxit. Però m’atreveixo a apuntar una influència novedosa: Lost és la primera sèrie llarga que funciona com un film, no com una successió de capítols connectats. Fins ara això estava limitat al génere de les mini-sèries, qui sap si algú s’atrevirà a plantejar un altre film per entregues de dos-centes hores. No crec que fos la intenció de J.J. Abrams i veig difícil que algú altre ho intenti.

Si no sabeu a què em refereixo amb això dels productes derivats, podeu fer-li una ullada al bloc dedicat als llibres que apareixen a Lost, què és un bon exemple. També recomano llegir com va començar la sèrie i una molt bona entrevista a la parella de guionistes principals. Als blocs Memorias de un Náufrago i Llegaron para quedarse hi ha bons resums (interpretacions) dels episodis. I a La mesa de luz trobareu un munt d’informació complementària.

Adient pels amants dels trencaclosques, les conspiracions i les aventures. Contraindicat pels que no tinguin paciència o pels que no suportin la gent que canvia de parer.

Salut i sort,
Ivan.

PS: aquest article va ser una de les víctimes de la crisi participativa que vaig esmentar fa un temps, però al final el comparteixo amb vosaltres.

Advertisements

6 thoughts on “Lost

  1. Celebro que t’hagi agradat i també que no esmentis per res el final: ens ha deixat massa per a entretenir-nos a debatre si ens agrada més o menys com es resol.

    Per a la carpeta de temes pendents, sèries en curs que no t’he recomanat encara (crec):
    Fringe. La sèrie en curs de J.J.Abrams (va sense h!). Comença que sembla una mena d’X-Files i a mitjan primera temporada comences a entendre que segueix un camí nou. 2a temporada finalitzada
    Breaking Bad. Professor de química que li detecten un càncer i es fa traficant de drogues. Una autèntica passada. Acabada la 3a temporada
    TremeNova Orleans després del Katrina explicada des de la vida d’un grup de músics. Apostaria la perilla que t’agradaria. Acabada la 1a.

    De Mad Men i Dexter, també en curs, ja t’havia fet propaganda.

  2. Anoto les recomanacions, tot i que quedaran per molt més endavant. Ara mateix acabem de començar la segona temporada de The Sopranos i després li tocarà a la Vio escollir sèrie. També m’han parlat molt bé de Sons of Anarchy i Dr. Who. I naturalment, espero amb candeletes la quarta entrega de The IT Crowd.

    Més que criticar el desenllaç, trobo que el que es podria dir és que hi ha molt metratge desaprofitat a la darrera temporada, massa minuts d’espera que es podien haver aprofitat per aclarir un munt de dubtes. I no ho dic per la quantitat de misteris sense resoldre, sinó perquè el conjunt hagués quedat molt més rodó i ben acabat.

    1. Sons of Anarchy és el que et recomana el Toni de la Torre si li preguntes: em va agradar els Soprano, n’hi ha cap que s’hi assembli?

      Sense que soni despreciatiu en cap sentit perquè tot són gustos però en la meva opinió juga en una altra divisió, no seria champions.

      Si esperes The IT Crowd, per matar el cuquet podeu donar un cop d’ull a The Big Bang Theory. Potser no és tan friki i és friquisme de físics i no d’informàtics però seria com la cosineta ianqui.

  3. Lost ha sigut molt gran!!

    Reitero la suggerència del Jordi de Breaking Bad i Sons of Anarchy, cadascuna a la seva manera son fantàstiques!!

    Per cert, la quarta temporada de The IT Crowd ja l’han emès sencera … En la seva linia. Cada temporada se’m fa més curta,jeje.

  4. Retroenllaç: Thunsee | Lo bloc

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s