Cada cop que passo per la Plaça de la Revolució d’Octubre del 1.848 em demano què va passar aleshores.
Per a obtenir la resposta, res millor que recordar aquesta qüestió quan ets a casa i posar-te a buscar per internet: la Viquipèdia, el Racó Català, i Octubre Roig ens ofereixen breus visions dels fets, que de manera encara més breu es poden resumir en: havia una crisi molt forta, molta gent es va emprenyar prou i va haver sidral, i al final els de sempre van continuar manant, amb poques excepcions.
Això de la Història és apassionant, però hem de recòneixer que hi ha un munt de pàgines repetides. Clar que això encara la fa més apassionant.
Salut i sort,
Ivan.
Yo ahora estoy leyendo las memorias de Eugeni Xammar Seixanta anys d’anar pel món si te gusta la historia es un libro que te recomiendo, Historia del Siglo XX contada por un periodista, una de las figuras más importantes que hay en cataluña.
http://www.quadernscrema.com/llibres/seixanta-anys-d-anar-pel-mon
,
El libro de Xammar como el de Stefan Zweig El món d’ahir http://www.acantilado.es/catalogo/el-mundo-de-ayer-43.htm, tienen el interés que te explican también la intrahistoria , es decir ves los acontecimientos pero también el día a día de la gente y eso les da mayor profundidad.
Juro que odio ser tan repelent però la plaça de la revolució de Gràcia està oficialment dedicada a la revolució de 1868, que és una altra revolució, de bastanta més anomenada que la de 1848.
És que no fa ni quadre dies hi havia revolucions cada dos per tres.
http://es.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3n_de_1868
Ah, pues, a mi me gusta mucho leer historia a traves del dia a dia de las personas… Gracias Francis! A leer.