Memòria oblidada

No sé vosaltres, jo sóc dels que acostumo a fer fotos en els viatges. I en els esdeveniments especials. O més aviat la que ho fa és la Vio, que en això em dóna unes quantes voltes. Tenim una enorme col·lecció de fotos que mai no mirem.

Vosaltres torneu a mirar les fotos que feu? O els videos? Algú ho fa? Qui ho fa? Per què? Crec que la majoria de gent no és que no tingui temps (no ho considera prou important) per a tornar-les a mirar mai, sinó que no té ni temps d’ordenar-les mínimament. I encara menys en els temps de la sobreabundància digital. Però continuem fent fotos i videos, i cada cop més.

Però el passat, i especialment els moments memorables no tornaran mai, ni que els recordem amb intensa nostàlgia. I segurament viurem d’altres moments que també pagaran la pena, moments la majoria dels quals seran inesperats i per tant no quedarà constància gràfica d’ells, però els recordarem (segurament) igual, també amb tendresa, que és la companya inseparable de la nostàlgia.

Capturar imatges boniques o provar d’enregistrar records, en el fons, és profundament pessimista. Pressuposa que en el futur no trobarem cap panorama millor que el que estem intentant guardar a la butxaca. Espero que igual que passa amb les assegurances, sigui un esforç que no calgui.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

7 thoughts on “Memòria oblidada

  1. Jo no guardo ni una sola foto, les vaig llencar totes. Les fotos del passat em limiten el present. M’agraden les fotos en pantalla perque pesen menys, en tots els sentits 🙂

    Ara, les fotos artistiques de la Y son una altra historia!

  2. Les cartes i les postals les guardo totes. Però en canvi els emails, fins que va arribar Gmail, no els guardava. Això si que és contradictori!

    Fins aviat, Izu.

  3. em feu pensar molt en les conductes que faig sense pensar-hi. I sí, jo de tant en tant miro alguna foto, és pessimisme, enyorança? Sí el futur sempre serà diferent, mai retorna el passat, però recordar i veure com evolucionen les persones d’aquell record em fa pensar en elles i és com tenir-les present, fer-les viures, malgrat siguin mortes o les hàgim mort amb el nostre oblit.
    ptns i bon estiu,
    neus

  4. És com tot.

    Guardem fotos que no hem de tornar a mirar.
    Llibres que no hem de tornar a llegir.
    Pel·lícules que no tornarem a veure.
    Discos que no tornarem a escoltar.
    Jocs que no tornarem a jugar.
    De conservar antics C64 i velles versions de WordStar en diem col·leccionisme.

    És pur fetitxisme. Només que ara els objectes ni tan sols són materials.

  5. Jo no és que no en guardi … és que no en faig gairebé!!

    Mai no hi penso a portar la càmara o encara que la porti no se m’acudeix fer fotos … és molt curiòs perque després em penedeixo de no haver-ne fet per tenir un record, però com tu dius tampoc me les tornaria a mirar,jeje.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s