Blade Runner (USA, 1.982)

La versió que es va estrenar originalment el 1.982 de Blade Runner va incorporar poques però interessants diferències respecte del work-in-progress que s’havia proposat a panells d’espectadors.

Aquest article està pensat per a gent que ja ha vist alguna versió de Blade Runner, i per tant està ple de spoilers.

Blade Runner

La primera diferència la veiem en els primers fotogrames de la pel·lícula, on la definició de diccionari de replicant és substituida per un text que explica el que són els replicants i quin és l’estat del món en el temps de l’acció.

La segona diferència són les escenes de més violència, que són suavitzades. Això inclou els assassinats de Holden, Eldon Tyrrell, Pris, i el combat amb Roy, especialment l’escena del clau a la mà.

Però el pitjor afegit a Blade Runner és la veu en off del Harrison Ford. No és culpa de la dicció de l’actor, sinó un error de concepte: la poesia, quan s’explica, perd la gràcia. I Blade Runner és ciència ficció en el sentit més poètic que hi ha, demanar-se com explica Deckard a l’escena del terrat amb Roy Batty, qui som, d’on venim, i què serà de nosaltres.

A més, el final s’allarga amb una seqüència que ens mostra la fugida de la feliç parella, alliberats de la por i el destí que compartien els replicants.

Blade Runner queda així com un film fosc, cru, amarg, i molt suggerent, però rematat amb un final de dolça rebeldia. Un carpe diem cridat per resistir el sistema i els condicionants imposats, emés per personatges tant descreguts i tant de tornada de tot que aquest final optimista i assolellat cruix sense remei possible. Estem parlant del món post-nuclear on potser els androides somnien amb ovelles elèctriques, no de Good Will Hunting o Dead Poets Society.

El Ridley Scott diu a la introducció que no considera aquesta versió gens satisfactòria. Crec que és l’únic en tenir aquesta opinió.

Adient per a somniar en naus espacials en flames més enllà d’Orion. Contraindicat per a ganduls mentals.

Salut i sort,
Ivan.

Advertisements

2 thoughts on “Blade Runner (USA, 1.982)

  1. No esmentes una coseta que a mi em va cridar molt l’atenció, que per poder afegir el final feliç, a falta d’imatges rodades durant el rodatge, van recórrer a metratge de El resplendor.

    D’altra banda, crec que l’Scott troba insatisfactòries vàries versions succesives no tant per la bondat del producte final sinó pel fet que no fos ell qui hi tingués la darrera paraula, perquè diversos canvis menors que diu que volia fer no fossin inclosos. És a dir, per la seva falta de control de la post-producció.

    Ah, Harrison Ford està d’acord amb tu en això de la veu en off.

  2. El que comentes de The Shinning ho pots trobar al segon enllaç de l’article, el que apunta a la viquipèdia i les diferents versions de Blade Runner.

    El de Ridley Scott perdent el control del muntatge final sé que és cert per The Director’s Cut (1992) i ho comentaré en el seu article; però per la resta de versions, més enllà del fet d’haver-se de sotmetre als requeriments dels censors i els productors, crec que va fer servir les tisores com ell va voler.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s