Set anys després del tancament del diari Egunkaria, els tribunals dictaminen que no va ser ajustat a dret.
Set anys per decidir. Set anys sense poder fer rutllar l’empresa: d’oportunitats de mercat perdudes, de projectes frustrats, d’inversions impossibles. Set anys de plans personals girats: hipoteques que pagar d’una altra manera, anys d’assentament o de consolidació professional, anys entre el vigor laboral o la jubilació, entre la llibertat d’escollir o l’haver de pensar en els fills. Set anys és el que haurà estat Laporta al capdavant del Barça; el que triguen en promig els estudiants d’enginyeries en treure’s la carrera, el temps que va passar entre la mort de Franco i l’elecció de Felipe González, el que porten els americans a l’Irak. Set anys són molts anys.
Digueu-me ingenu, però jo em pensava que la gent que té grans responsabilitats feien cas del que a mi m’havien ensenyat a escola: pensar abans de fer. Pensar abans de tancar un mitjà de comunicació, pensar abans de censurar, pensar abans d’eliminar una llibertat fonamental. Pensar vol dir no prendre decisions a la lleugera, fer-ho només si ho veus clar. I quan és un tema així de gros, molt clar. Però Escolar.net cita cinc paràgrafs especialment significatius de la sentència sobre com s’ha instruit el cas i desmenteix categòricament aquest supòsit.
Però la sentència del tribunal és claríssima i duríssima pel sistema judicial. Coincideixo amb Quien mucho abarca en valorar la gravetat de la menció explícita al tema de les tortures a persones sota custòdia policial.
És un dictamen que no ens ha de deixar indiferents en un moment en que la vida judicial del país és trascendent: jutges jutjats per voler jutjar, lleis examinades per un comitè (perdó: tribunal) després de ser aprovades legislativament i en referèndum, peticions de judicis express per a poder tancar pàgines web, etc., fan que la impressió que dóna l’aparell judicial espanyol no sigui gens tranquilitzadora.
Ser un Estat de Dret no només implica tenir lleis i tribunals. Significa poder confiar en ells. Que tothom pugui confiar en ells. Que ningú s’enganyi: el moment polític que estem vivint és crític.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!