Racisme a Catalunya

El Jordi em crida l’atenció sobre l’enquesta que va publicar El Periódico sobre les expectatives electorals de Plataforma per Catalunya, i l’editorial que el mateix diari li va dedicar. A més, SOS Racisme ha difós un informe sobre el racisme a Catalunya que dóna un altre punt de vista sobre el tema racisme a la política catalana, que potser seria més exacte que el títol d’aquest article.

Primera premisa: cal distingir entre la realitat, l’enquesta, i el diagnòstic. Anem a pams.

La realitat és que l’argument electoral de la immigració ja fa molta pudor. No ha hagut cap partit polític que hagi tingut recança en fer servir les pors i malfiances de la població autòctona en contra de la població nouvinguda com a argument electoral. Ja sigui per a vendre una integració democràtica, ja sigui per assegurar que els que vinguin aquí es comprometin a comportar-se com cal, tots han muntat la peixateria i han ofert les seves versions òbviament esbiaixades i molt sovint demagògigues.

La realitat també inclou un percentatge de població molt significatiu, al voltant del quinze per cent, que ha nascut lluny i que ha arribat no fa gaire. Els inconvenients que provoca una arribada massiva són difícilment evitables, però alhora són una oportunitat pel desenvolupament econòmic i social. No recordo haver escoltat cap polític referir-se a l’augment de facturació de les empreses espanyoles gràcies als immigrants. Els immigrants no només paguen al petit comerç alimentari (necessitat òbvia); afegiu les comissions que cobren els bancs per les transferències monetàries internacionals; la facturació de les companyies telefòniques per trucades internacionals; la importació de productes (tèxtils, alimentaris, cosmètics) per a satisfer demandes específiques; i la facturació de companyies aèries espanyoles per les visites nadalenques. Els polítics, i expressament els poso a tots en el mateix sac, han tingut l’oportunitat de construir un discurs integrador i no l’han aprofitat. No esmentaré tots els comerços i altres petites empreses que han creat els immigrants.

Els que si han tingut clar l’objectiu han estat els empresaris i l’extrema dreta. Els poso junts a la mateixa frase, però això no vol dir que jo cregui que van de la mà, naturalment. Els empresaris han vist el cel obert al trobar un munt de gent que acceptava feines que ningú volia amb els sous que estaven ofertades. Recordeu els amos dels bars i els capataços d’obra queixant-se que no trobaven joves que vulguessin fer de cambrers un dissabte la nit o treballar a una obra a les afores un dia de pluja? Deixeu de demanar-vos com és que a la majoria de bars hi ha cambrers xinesos i per què a la majoria d’obres està ple d’immigrants.

A l’extrema dreta no li ha calgut ser gaire creativa. S’han limitat a copiar els arguments que ha fet servir Le Pen durant un munt d’anys, sense molestar-se ni tant sols en tergiversar les estadístiques. La població s’ha empassat que el nivell de delinqüència és intolerable, i que tota la culpa és dels immigrants (Millet i els del cas Gürtel es veu que són tots de Sierra Leona …) perquè com que no tenen res, alguna cosa han de fer per menjar. No qualificaré aquest argument, però no ha hagut ningú que hagi demanat perquè aquest mateix argument no és vàlid quan apareix l’altra gran llegenda urbana: es queden amb tot el pressupost d’ajudes socials, passen al davant de totes les llistes d’espera ….

El fracàs sense paliatius de la classe política queda certificat en el moment en que assumeixen el discurs i les propostes de l’extrema dreta. El Jordi em demanava què diria jo dels feixistes, si als polítics democràtics els qualificava de feixistes. Però el que jo feia era qualificar de racista la pretensió de l’alcalde de Vic (“alguna cosa s’ha de fer”) d’impedir l’empadronament d’un munt de ciutadans. Com que del tema ja en vam parlar prou, deixeu-me que apunti una de les perversions dialèctiques que s’ha fet servir abastament: la generalització, l’abstracció. Aquí tothom defensa amb vehemència, i de vegades amb fúria descontrolada, que cal evitar els excessos. Però vull veure qui és el valent que s’apunta a concretar i executar les mesures, perquè al final el que s’està dient és que no hi ha diners per a que una colla de nens vagin a escola i un determinat nombre de gent vagi al metge i compri les medecines subvencionades a la farmàcia. Aniràs tu a treure aquells nens d’escola? Miraràs el Telenotícies mentre donen les imatges? O canviaràs de canal i posaràs a parir els descerebrats de Sálvame? En això estem d’acord: hi ha massa descerebrats al país.

Finalment, toca fer un comentari sobre com s’ha fet l’enquesta i les conclusions en clau de projecció electoral que s’han publicat. És per mi l’aspecte menys interessant de tot el debat, perquè només afecta a repartiment de diners i medalles entre quatre polítics professionals. A més, em consta que a Lo Bloc participa gent que coneix el sector i jo tinc molt poc a aportar, més enllà de referir-me a l’Obra Mestra en el tema, que ja fa temps va citar el francis black al seu cau.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

17 thoughts on “Racisme a Catalunya

  1. Hoy he vuelto a poner ese video.

    Si hay votantes racistas tiene que existir un partido racista y que lo voten, a partir de esta situación se pueden estudiar soluciones , creo que es un racismo coyuntural y si hay problemas economicos se incrementa , pero prefiero un partido que los agrupe a que Ciu PP y Psc hagan discursos ambiguos para no perder un perfil de votante. El concepto extrema derecha,no me convence los fascismo tienen bastante base socialista de raiz.

  2. francis,
    La teva primera frase no la comparteixo pas: el racisme, més que una ideologia, és una actitud vital. Hi ha racistes a tot el ventall polític, per molt que els ideals esquerrans siguin contraris a això (i la Bíblia i la Torah i el Quran que inspiren molts fanàtics racistes, per cert).

    I en el que no estic gens d’acord és en l’arrel socialista del feixisme. En tot cas, l’arrel és populista. Però això si què és un altre tema i molt més complex.

  3. Bueno Musolini parte del socialismo y deriva hacia el fascismo y Hitler tiene en una parte de su ideario ideas socialista. Yo creo que el racismo no esta en todas partes que es una reacción de proximidad,de contacto, ¿de donde salen los votos a Anglada o a Le Pen ? supongo que hay estadisticas

    1. Sobre Anglada no tinc criteri però és un tòpic que les zones amb presència rècord de vot a Le Pen són antics feus del PCF (comunistes, per tant).

      Dic que és un tòpic perquè analistes des de l’esquerra diuen que són els mateixos llocs però no la mateixa gent. Però vaja, hi ha barris que votava majoria absoluta PCF i ara tenen majoria Le Pen. Algun trasvassament hi deu haver encara que sigui minoritari.

  4. copio un trozo de Articulo de La Vanguardia :

    “El resurgimiento de la extrema derecha es una derrota personal de Sarkozy. A la vista del ruido provocado por el Gobierno y la UMP durante la campaña en torno a la identidad nacional y la prohibición de la burqa, parece claro que la estrategia de Sarkozy ha tocado techo. Decepcionados por el presidente, desmoralizados por la crisis, una parte de los electores tradicionales de la extrema derecha –en su mayoría, obreros– han preferido volver a votar por el original. Puestos a jugar en el terreno marcado por Sarkozy, Le Pen ha sacado la artillería pesada, atizando el miedo al islamismo con una propaganda inspirada en la del referéndum suizo contra los minaretes.

    Si una parte minoritaria de los votantes de Sarkozy en el 2007 han regresado al FN, otra parte muy importante ha optado por una deserción masiva, con una abstención histórica del 53,6%. Nada menos que 23,4 millones de franceses se quedaron el domingo en casa. Con un apoyo del 26,2%, la derecha francesa nunca había obtenido un resultado tan precario en toda la V República. ·

    http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20100316/53897657550/la-vuelta-de-le-pen-sacude-a-francia-sarkozy-fn-ump-frente-nacional-jean-lionel-jospin-marie-le-pen-.html

    …………

    Sarkozy seria PP ?

    Parece que el vota va de la derecha a la extrema derecha pero que el votante es obrero , un votante potencialmente socialista , aunque creo que hay mucho voto socialista de clase media de gran ciudad y quiza el socialista clasico se esta escorando hacia la derecha más populista, aqui nos falta una derecha populista para que el PP se centre y sea un interlocutor normal.

    1. El sistema electoral espanyol crea bipartidisme i fa molt difícil que ningú a la dreta vegi viable crear nous partits. Els civilitzats i els troglodites no se separaran perquè no els surt a compte.

      I per postres, els troglodites són més.

  5. Et vaig cridar l’atenció sobre l’enquesta i l’editorial perquè m’encuriosia comprovar si hi veiem el mateix. I veig que no ben bé. A mi el que més em va cridar l’atenció és l’actitud editorial de El Periódico, no necessàriament el que ens explicava amb l’enquesta.

    A veure, El Periódico va ser el primer que es va apuntar al pim-pam-pum de Vic. Després de El País però en primera línia. En va fer editorials i bastanta sang. Res a dir.

    Al cap d’una setmana, amb tot tancat, va dedicar el cap de setmana a compensar la passada de frenada. En va fer articles llargs explicant totes les coses bones que havien fet a Vic i, si no recordo malament, en van fer editorial. En plan també s’ha de reconèixer tot el que s’ha fet, sabem que sou bona gent, no deixeu de comprar el diari. Res a dir tampoc.

    Ara fa una enquesta que, pel fet de fer-la, crea realitat. Tu no saps si hi ha poca o molta gent que creu una cosa si no ho preguntes. I segons què preguntis tens una realitat o en tens una altra. Si preguntes si la gent troba que totes les persones han de tenir els mateixos drets tens una cosa; en canvi si els preguntes si creuen que han de tenir els mateixos drets els immigrants legalitzats i amb tots els papers en regla i els que han entrat il·legalment i sense feina segura en tens una altra. Són preguntes equivalents però preguntant una cosa o preguntant l’altra crees una realitat distinta.

    Així doncs, ara El Periódico ens vol explicar una cosa distinta al que va dir el primer dia de Vic. Ara diu que som a temps d’impedir una explosió que pot encendre’s amb la metxa de la crisi si perdura durant molt de temps. I en fa un editorial. O sigui, com que creu que la gent no veu que hi pot haver un incendi, fa foc en un raconet, en fa una foto, l’ensenya i toca la trompeta.

    Vaig pensar, quins collons! Saps perquè? Perquè aquell mateix dia passava això. I d’això no en va fer un editorial l’endemà. Ni l’altre. I naturalment El País tampoc. (Per si t’ho has perdut, aquí està una mica més explicat però és obertament partidista).

  6. I no creieu que és millor que tinguin el seu partit i que es presentin? Almenys així sabrem quants són i quina és la magnitud del problema que tenim.

    1. El que amoïna a molta gent és que allò que diu aquesta gent se senti gaire, és a dir, que sigui un discurs habitual. Si ningú no ho diu en públic no hi ha problema i avall.

      Per mi el problema real és que hi ha gent que troba que la presència d’immigrants la perjudica d’una forma o altra i no es veu representada en el discurs dels polítics si intenten llevar importància a aquests problemes. Que creu que la perjudica en coses tangibles, no per principis ideològics o exclusivament per prejudicis. I que ho creu quan van mal dades, no hi ha feina, les prestacions s’esgoten, els serveis socials no arriben…

      Aleshores surt un piròman, que a nivell local pot tenir un cert èxit, i es dedica mirar de canalitzar això.

      Què han de fer els polítics, els diaris … els blocs? Intentar convèncer-los que en realitat no els perjudiquen, que estan malfixats? Dir-los que només estan buscant un cap de turc? I s’ho creuran?

      Entesos, mirem de convèncer-los, d’acord. Però només això?

    1. Dels articles que esmentes el que trobo que està més bé és la entrevista a en Jordi Sànchez, que és justament una de les que no està al web.

      Ivan, com que coincideix que el Jordi Sànchez plega de la Bofill perquè l’ha fitxat el Ribó li han fet una entrevista a l’Avenç. Molt extensa i que potser t’interessarà: la meitat més o menys és la Crida i política dels 80 i l’altra meitat immigració. Val 1€ si la compres online o 0€ en la biblioteca més propera.

  7. Gràcies a tots pels comentaris.

    Jordi demana què cal fer.
    Sí, provar de conven-cer-los, òbviament.
    Però de manera imprescindible confirmar el marc ètic-polític-legal de joc. La Història ens ensenya com s’han iniciat molts incendis, i no cal anar a buscar només exemples de genocides, podem mirar com van reboltar-se els suburbis francesos.

    Aquest marc ètic és molt més important que només teòric. Si no permets dir bestieses de cap mena, és més difícil que el populisme i la demagògia governin la vida política. I en aquest país ja n’hem tingut prou d’aquest color. I en continum patint massa.

    1. Sense afany de contradir-te trobo en moltes aproximacions a aquestes coses massa reflexió ètica i massa poca reflexió política (política vol dir el que vol dir, ara no m’agafis el rabe per les fulles per dir que hi ha d’haver ètica en la política). La revolta dels suburbis francesos s’origina no en una absència de marc ètic (al contrari, precisament ètica n’hi havia per donar i per vendre) sinó en que la teoria ètica no es correspon amb les seves realitats quotidianes.

      Per posar un exemple trampós, a França el PCF va esmerçar dosis intensives d’ètica per fer front al racisme. No parlava d’altra cosa. 30 anys després el que eren feus del PCF són feus de Le Pen. No sembla que li anés gaire bé només amb ètica.

      Vull a dir que la capacitat d’atracció d’arribistes tipus Anglada i, sobretot, del tipus de idees que pregona augmenta justament si la única cosa que s’ofereix a qui viu la immigració com un problema és un discurs ètic.

      1. Jordi,
        Accepto completament la puntualització: escric en termes ètics perquè em sento capacitat per a poder raonar el que està prou bé i el que no. Per a poder parlar en termes polítics, dissenyar polítiques d’actuació o fins i tot suggerir mesures concretes em falta coneixement de camp i de territori.

        Però, m’amoïna molt que els polítics comencin a fer servir aquest exemple trampós que exposes. L’ètica ha de ser condició prèvia indispensable de qualsevol actuació política. Ara seré jo qui farà trampa.

        Política és decidir què fer per a que els cinc nens de la població puguin anar a escola quan només tenim recursos per quatre. Ètica és el que impedeix qualsevol solució on algun dels nens no vagi a escola.

        Evidentment, amb només Ètica no s’arreglen les coses. Però hi ha massa polítics que defensen que amb només Política, si.

  8. És clar que jo parlava més aviat del què es pot fer des de la política que no del que pot fer l’Ivan des del seu bloc.

    Respecte de la política crec que tu i jo tenim por de coses distintes. Tu tems que hi aparegui ambigüitat en la defensa dels drets adquirits per a tothom. Jo temo que la defensa dels qui temen la immigració i viuen alguns dels problemes que els comporta sigui monopolitzada per l’extrema dreta o assimilats: millor Sarkozy que Le Pen de totes totes.

    En tot cas ara com ara a Catalunya aquest debat només té sentit referit a la política local d’uns quants municipis.

    1. Ambdues pors són en el fons la mateixa: que l’extrema dreta arrastri l’electorat cap el seu cau.
      A mi m’amoïna que els electors (i a resultes, els partits polítics) es moguin cap a plantejaments (dissimuladament) racistes.
      A tu que els partits democràtics (imprescindible la redundancia) no siguin capaços d’articular solucions útils que desactivin l’extrema dreta.
      I a mi només em ve al cap una doble recepta: inquebrantable pedagogia ètica, i gestió eficaç.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s