El Jordi em crida l’atenció sobre l’enquesta que va publicar El Periódico sobre les expectatives electorals de Plataforma per Catalunya, i l’editorial que el mateix diari li va dedicar. A més, SOS Racisme ha difós un informe sobre el racisme a Catalunya que dóna un altre punt de vista sobre el tema racisme a la política catalana, que potser seria més exacte que el títol d’aquest article.
Primera premisa: cal distingir entre la realitat, l’enquesta, i el diagnòstic. Anem a pams.
La realitat és que l’argument electoral de la immigració ja fa molta pudor. No ha hagut cap partit polític que hagi tingut recança en fer servir les pors i malfiances de la població autòctona en contra de la població nouvinguda com a argument electoral. Ja sigui per a vendre una integració democràtica, ja sigui per assegurar que els que vinguin aquí es comprometin a comportar-se com cal, tots han muntat la peixateria i han ofert les seves versions òbviament esbiaixades i molt sovint demagògigues.
La realitat també inclou un percentatge de població molt significatiu, al voltant del quinze per cent, que ha nascut lluny i que ha arribat no fa gaire. Els inconvenients que provoca una arribada massiva són difícilment evitables, però alhora són una oportunitat pel desenvolupament econòmic i social. No recordo haver escoltat cap polític referir-se a l’augment de facturació de les empreses espanyoles gràcies als immigrants. Els immigrants no només paguen al petit comerç alimentari (necessitat òbvia); afegiu les comissions que cobren els bancs per les transferències monetàries internacionals; la facturació de les companyies telefòniques per trucades internacionals; la importació de productes (tèxtils, alimentaris, cosmètics) per a satisfer demandes específiques; i la facturació de companyies aèries espanyoles per les visites nadalenques. Els polítics, i expressament els poso a tots en el mateix sac, han tingut l’oportunitat de construir un discurs integrador i no l’han aprofitat. No esmentaré tots els comerços i altres petites empreses que han creat els immigrants.
Els que si han tingut clar l’objectiu han estat els empresaris i l’extrema dreta. Els poso junts a la mateixa frase, però això no vol dir que jo cregui que van de la mà, naturalment. Els empresaris han vist el cel obert al trobar un munt de gent que acceptava feines que ningú volia amb els sous que estaven ofertades. Recordeu els amos dels bars i els capataços d’obra queixant-se que no trobaven joves que vulguessin fer de cambrers un dissabte la nit o treballar a una obra a les afores un dia de pluja? Deixeu de demanar-vos com és que a la majoria de bars hi ha cambrers xinesos i per què a la majoria d’obres està ple d’immigrants.
A l’extrema dreta no li ha calgut ser gaire creativa. S’han limitat a copiar els arguments que ha fet servir Le Pen durant un munt d’anys, sense molestar-se ni tant sols en tergiversar les estadístiques. La població s’ha empassat que el nivell de delinqüència és intolerable, i que tota la culpa és dels immigrants (Millet i els del cas Gürtel es veu que són tots de Sierra Leona …) perquè com que no tenen res, alguna cosa han de fer per menjar. No qualificaré aquest argument, però no ha hagut ningú que hagi demanat perquè aquest mateix argument no és vàlid quan apareix l’altra gran llegenda urbana: es queden amb tot el pressupost d’ajudes socials, passen al davant de totes les llistes d’espera ….
El fracàs sense paliatius de la classe política queda certificat en el moment en que assumeixen el discurs i les propostes de l’extrema dreta. El Jordi em demanava què diria jo dels feixistes, si als polítics democràtics els qualificava de feixistes. Però el que jo feia era qualificar de racista la pretensió de l’alcalde de Vic (“alguna cosa s’ha de fer”) d’impedir l’empadronament d’un munt de ciutadans. Com que del tema ja en vam parlar prou, deixeu-me que apunti una de les perversions dialèctiques que s’ha fet servir abastament: la generalització, l’abstracció. Aquí tothom defensa amb vehemència, i de vegades amb fúria descontrolada, que cal evitar els excessos. Però vull veure qui és el valent que s’apunta a concretar i executar les mesures, perquè al final el que s’està dient és que no hi ha diners per a que una colla de nens vagin a escola i un determinat nombre de gent vagi al metge i compri les medecines subvencionades a la farmàcia. Aniràs tu a treure aquells nens d’escola? Miraràs el Telenotícies mentre donen les imatges? O canviaràs de canal i posaràs a parir els descerebrats de Sálvame? En això estem d’acord: hi ha massa descerebrats al país.
Finalment, toca fer un comentari sobre com s’ha fet l’enquesta i les conclusions en clau de projecció electoral que s’han publicat. És per mi l’aspecte menys interessant de tot el debat, perquè només afecta a repartiment de diners i medalles entre quatre polítics professionals. A més, em consta que a Lo Bloc participa gent que coneix el sector i jo tinc molt poc a aportar, més enllà de referir-me a l’Obra Mestra en el tema, que ja fa temps va citar el francis black al seu cau.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!