Que aixequin la mà els que en els darrers dies han tornat a veure Ben Hur o Quo Vadis.

No tinc res en contra de la revisió dels clàssics, però crec que comença a ser urgent una diversificació del cinema televisiu en les vacances de Pasqua.

Perquè si la majoria de la població veu aquests dies com a una oportunitat vacacional, el normal és que les empreses de comunicació i entreteniment també ho facin, oi? Al cap i a la fi, la part de la població que s’involucra directament en les celebracions religioses de manera més penitent, que és aquest el sentit litúrgic de la Pasqua, és una minoria. I amb això no vull ni minimitzar la gran quantitat de gent que ho fa, ni menysprear el sentit religiós, històric i cultural d’aquests ritus, absolutament innegables.

Però fins i tot des d’un punt de vista d’adoctrinament moral, que no crec que hagi de ser el nord de cap cadena de televisió, em sembla exagerada la proliferació de peplums. Hi ha moltes altres pel·lículues que poden portar el missatge de contricció, de penediment per les culpes passades, de propòsit d’esmena, que l’exemple de Crist dóna als catòlics.

Si a L’Hospitalet han pogut una processó làica, no és possible un cicle de cinema làic per Pasqua?

Històries de redempció, com són les de Barrabás o Victor Mature a La Túnica Sagrada, les podem trobar a cabassos. Suggereixo Kolya, història d’un pecador que troba el camí de l’amor per a donar sentit a la seva vida. També podem admirar a Burt Lancaster a El hombre de Alcatraz, o Brad Pitt a Seven Years in Tibet.

Quo Vadis i Ben Hur expliquen històries de lluites contra grans injustícies liderades per conversos, un punt de vista semblant al de Dances With Wolves o Walkyrie. Aparentment allunyades de la Bíblia, aquestes històries no comparteixen valors?

Els deu manaments parla d’una tasca titànica per a salvar el propi poble, més enllà d’immenses dificultats. Proposo Gandhi.

Jesús de Nazaret o The Passion of the Christ expliquen el sacrifici del líder per a portar a terme una missió. Aquí costa trobar exemples on el sacrifici sigui per a salvar la Humanitat. Però això d’assumir el deure fins a les darreres conseqüències, no és el leit motiv de El Alamo o Solo ante el peligro?

En definitiva, que si prescindim de la part purament religiosa, podem trobar un munt d’històries amb una certa pàtina moral (agafada amb pinzes, ho sé) que no entra en conflicte amb la celebració cristiana. I si ens posem a buscar pel·lícules religioses o sobre religió que no parlin directament de la Passió de Crist, també en trobariem un munt.

I no, tampoc crec que La Vida de Brian sigui una opció a tenir en compte.

Salut i sort,
Ivan.