Pop elegant i atemporal, servits per dos clàssics del génere.

Per una banda em sap greu que la reunió de dues de les grans patums del pop hagi passat desapercebuda pel gran públic. Però també reconec que no hi ha arguments per a defensar que aquest Everything That Happens Will Happen Today sigui un àlbum excepcional. El mateix so i els mateixos recursos que podem trobar a les discografies en solitari de tots dos genis, però sense la màgia que habitava ni en Talking Heads, ni als primers Roxy Music, ni en el treball com a productor de Brian Eno.

Comentem per sobre les cançons: Home té una melodia dolça però massa soroll al voltant; My Big Nurse i The River semblen escapades del True Stories; I Feel My Stuff demostra que la influència dels Massive Attack arriba fins els més grans; Everything That Happens Will Happen Today i Life Is Long (la millor) sonen als Talking Heads de tota la vida; Strange Overtones sóna com ho farien uns Talking Heads actualitzats, versió bona; la versió dolenta és Wanted for Life.

Tot plegat, m’he trobat cansat de tornar a escoltar la mateixa entonació de sempre del David Byrne, possiblement un dels millors cantants de pop dels darrers 30 anys, i crec que la culpa és que són exactament igual que fa 20 anys. Un bon àlbum, però que es mira el seu propi melic.

Adient per amenitzar una estona sense estridències. Contraindicat si l’ànim necessita una patada al cul.

Salut i sort,
Ivan.

Bonus track: juraria que el francis black va parlar d’aquest disc quan va sortir, però no ho he localitzat a casa seva.