Salvador és un film militant, un d’aquells que tens ganes de veure, però que vas deixant per més endavant perquè saps que et posaràs de mala llet.

Resulta complicat valorar aquesta mena d’obres. Per a fer-ho bé cal saber exactament on para la frontera entre la reconstrucció històrica i l’aportació dramàtica. El personatge del carceller interpretat per Leonardo Sbaraglia és real? La Margalida i la Cuca, responen a com eren les reals? Les reunions del MIL, eren com es mostren? Salvador retrata fidelment a Salvador Puig i Antich? A mi m’és impossible saber-ho; a les germanes Puig i Antich el film els ha agradat.

Potser és millor prendre una mica de distància. Deixar que els aspectes més íntims (tot i que a Salvador n’hi ha un grapat que són verídics) formin part de la peli, i que la descripció de l’ambient històric sigui la protagonista.

Des d’aquest punt de vista, Salvador és un film molt bo. Retrata l’ambient psicològic de la dictadura molt millor que qualsevol estudi històric. Fixa no només l’estètica sinó també la música del moment, i permet entendre com podien passar moltes coses.

La pel·lícula és tant entretinguda com pot ser-ho el retrat optimista d’un anarquista (terrorista, atracador … busqueu la polèmica en els comentaris, o si voleu, a la web en contra del film) condemnat a mort. Si a més ja saps com acaba, entens el risc de plantejar el film d’aquesta manera. Però jo crec que Manuel Huerga se’n surt molt bé. Salvador en cap moment no es fa cansina, i fins i ni tant sols defalleix en el darrer tram, el més dur i complicat d’explicar.

Excel·lents totes les interpretacions, començant per la de Daniel Brühl però comptant també les de les germanes, la Leonor Watling i la Ingrid Rúbio (el talent d’ambdues mereix més minuts i millors escenes), el convincent Leonardo Sbaraglia i molt especialment un impressionant Tristán Ulloa que em va convèncer que era advocat, que se sentia implicat en el cas, i que era català de tota la vida.

Adient si no us fan res les històries colpidores. Contraindicat si ja en teniu prou de Memòria Històrica.

Salut i sort,
Ivan.