Després del seu decebedor pas per Barcelona, Woody Allen ha tornat al seu estimat Manhattan i ha rodat un film de baix pressupost, ambientat en interiors i en plans curts a l’exterior, i que m’inspira nostàlgia de la pel·lícula que Woody podia haver filmat a Barcelona si de debó li hagués vingut de gust, i prescindint dels peatges de les subvencions turístico-culturals.

A Whatever Works s’ensumen flaires de les millors époques de Woody Allen. Els personatges principals són calcats a la parella que a Hannah and Her Sisters interpreten Max Von Sydow i Barbara Hershey; l’embolic entre l’intelectual i la noia jove ingènua i no massa intel·ligent ha aparegut també a Mighty Aphrodite i Hollywood Ending; la tècnica de parlar-li directament a la càmera ja la va fer servir a Annie Hall i també a Husbands and Wives. Però la pel·lícula més semblant a la seva anterior filmografia és Anything Else, que és el revers amarg, trist i emprenyat de Whatever Works.

Whatever Works ens regala un protagonista deliciós, sublimació de la gent que no deixa d’estar emprenyada per les oportunitats que ha deixat passar. Retrobem les constants temàtiques i ideològiques de l’obra alleniana: la por a la mort, la necessitat d’amor, la recerca d’un sentit a la vida, i les crítiques (aquest cop més directes que mai) al puritanisme, a la hipocresia social, a la música rock, i a la dictadura del políticament correcte.

La comèdia és correcta, amb acudits ben trobats tot i que amb un desenvolupament totalment previsible, i acaba generant molt bon rollo. En contra del que es diu a la primera escena, és una comèdia amable, amb protagonista antipàtic, igual que la merescudament oscaritzada As Good As It Gets.

Ha tornat Woody, el de sempre. I a Pigonna i a francis black, també els ha agradat.

Adient per a allenians i amants de la comèdia intel·ligent. Contraindicat si busqueu plantejaments originals.

Salut i sort,
Ivan.