Townes és el darrer i excel·lent àlbum del Steve Earle, fent versions del seu amic i mentor Townes Van Zandt.

Així com el seu anterior Washington Square Serenade em va decebre molt, Townes m’ha agradat força. I és curiós senyalar-ho perquè ambdós comptactes són propostes molt semblants: música americana (country, folk, bocins de blues), un mateix aire melangiós i una musicalitat molt propera a base d’instruments acústics, veu rogallosa i electricitat sense arestes.

Però mentre Washington Square Serenade em va semblar pla i sense profunditat, a Townes he trobat emoció i més riquesa sonora. De vegades, i això és el que fa tant maravellós l’art, explicar-te a tu mateix perquè t’agrada o no una obra és sumament difícil.

Adient per un diumenge al matí, prenent una cervesa ben freda i somniant amb carreteres inacabables i cels blaus infinits. Contraindicat si el banjo, el violí o l’harmònica us suposen un turment.

Salut i sort,
Ivan.