Els Antònia Font van actuar divendres passat a Nou Barris, dins les seves Festes Majors.
I van triomfar. En un concert que va durar gairebé dues hores comptant els bisos, van embutxacar-se un públic nombrós i predisposat a la seva proposta de pop festiu i original.
Pau Debon no va parar de somriure i ballar durant tot el concert en un posat que contrastava força amb un Joan Miquel Oliver que va aixecar el cap ben poques vegades, i cap per somriure. El grup sóna molt bé en directe, amb els teclats de Jaume Manresa generant ambients suggerents a l’alçada de les lletres i la guitarra de Joan Miquel Oliver dispensant contundència en moments concrets. El directe d’Antònia Font és encara més eclèctic que els seus àlbums.
Jo m’ho vaig passar molt bé. Primer perquè el concert responia perfectament al que l’ocasió demanava i el públic esperava. Segona perquè el repertori d’Antònia Font acumula ja un bon grapat de peces que mereixen ser escoltades atentament. I tercer perquè al cap tenia les versions amb orquestra que han format el seu excel·lent Coser i cantar (sense cap mena de dubte un dels àlbums del passat 2007) i vaig poder comprovar que les cançons són tant bones del dret com del revés.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!