Vaig descobrir la Mary Gauthier gràcies a una recomanació de Nunuki, que em va convèncer per assistir al seu concert al Primavera Sound de fa uns quants anys. Un dels concerts de la meva vida. L’any passat va publicar el seu darrer disc, i per tant és possible que enguany torni a animar-se a venir de gira. Creuem els dits.

Les enciclopèdies i els periodistes classifiquen Mary Gauthier dins del country. No falta raó, perquè la senyora Gauthier escriu cançons amb sentiment, que surten de la terra i la gent que hi treballa a sobre d’ella, però també és una definició que es queda molt curta per a definir la complexa personalitat d’una dona amb una biografia més que interessant. En qualsevol cas, la seva música no respon només als patrons country, sinó que pica en el folk, el rock acústic i sureny, i el pop. Pels que us agraden les etiquetes, quedeu-vos amb la de cantautora.

Les cançons que escriu Mary Gauthier són tendres i emocionants. Amb gran austeritat musical aconsegueix emplenar l’ambient de sentiments i evocacions, parlant de grans idees i de situacions quotidianes. Sembla facilíssim, però ho aconsegueixen ben pocs.

Jo sempre la recordo amb un punt de timidesa, admetent que no sabia què feia a un festival de rock a mig món de distància de casa seva, davant de gent molt allunyada de la seva realitat vital i sorprenent-se que a Barcelona l’havia anada a veure més gent que a cap dels seus concerts als EUA. Això si, ella i la seva guitarra, totes dues soles, van posar-se a la butxaca a tot el personal.

Adient pels que tinguin curiositat per descobrir noves veus amb sensibilitat i matisos. Contraindicat si necessiteu una gran dosi de decibelis.

Salut i sort,
Ivan.