Little Children

Little Children és un drama més que notable. En les dues interpretacions de la frase, és un senyor drama.

Little Children

Little Children presenta la debilitat de moltes persones a la societat actual. Les que tenen por a afrontar un canvi radical a les seves vides, les que no poden fugir del seu passat, i les que són presoneres de les convencions socials, que les reclouen en una hipocresia tant trista com menyspreable. Parla també d’incomunicació, dels desitjos amagats sota aquesta hipocresia, i de com la gent encara aquestes situacions.

No sé si heu vist Happiness, de Todd Solonz. Me l’ha recordada molt, no només per la presència de la magnífica actriu Jane Adams, sinó també pel tractament que fa dels personatges i dels seus conflictes sentimentals. A més, hi ha els punts en comú de la pedofília i les frustracions sexuals a tots dos guions.

Little Children té un tempo lent i molt pausat. Ben bé se li pot retallar un quart d’hora, però també és just admetre que si guanyés ritme el film perdria part de l’atmosfera claustrofòbica que desenvolupa tant bé. Molta de la gràcia de la pel·lícula és entendre el cansament dels personatges respecte d’unes vides que no els satisfan.

A banda d’aquest punt de lentitud, tot és perfecte en aquest drama. Els diàlegs, la música minimalista, el guió milimètricament ajustat i tots els actors. De bandera Kate Winslet (aquí va guanyar la seva cinquena nominació als Oscars) i magnífics també Jennifer Connelly (aquí en paper secundari), Jackie Earle Haley (nominat com a actor de repartiment) i Patrick Wilson en un rol molt poc agraït al seu un personatge molt fred i insuls.

Anotem per tant el nom de Todd Field com un dels directors a tenir en compte. Al 2001 ja ens va portar un altre drama memorable, In the Bedroom, que reunia les mateixes característiques: colpidor, reflexiu, molt ben escrit i millor interpretat per tot el seu repartiment.

I no és tant fàcil trobar algú que faci tant bé tot això.

Salut i sort,
Ivan.

2 respostes a “Little Children

  1. Ostres, no en tenia ni idea de que aquesta pel·lícula existia. La deixes molt bé, i si recorda, ni que sigui vagament, Happiness, faré el que possible per a veure-la (que inquietant era Happiness, per cert)

  2. Inquietant i molt bona, era Happiness.

    Little Children no és inquietant, però si dóna peu a múltiples reflexions, parla de molts temes i ho fa amb serenitat, subtilesa i d’una manera gens superficial.

    Salutacions, Miquel.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s