Els Arctic Monkeys han escollit aquest títol pel seu segon àlbum, que millora en molt el seu anterior Whatever People Say I Am, That’s What I’m Not.

Favourite Worst Nightmare conté una dotzena de cançons dominades per la potent i greu veu del seu cantant Alex Turner. Trobem brit-rock tradicional, de la vessant canyera i de guitarra dura, defugint balades i arrenjaments simfònics. Un pop-rock molt més sòlid i pulit que el del seu debut. El punt diferencial dels Arctic Monkeys és que disposen d’un cantant molt bo, que aplega tot el so de la banda i és capaç de vocalitzar les lletres a velocitats endemoniades.
No puc dir que hagi cap cançó dolenta a Favourite Worst Nightmare, però tampoc no en sabria destacar ninguna. Una línea general prou bona i que millora la fanfarria despreocupada dels Franz Ferdinand, imita la contundència de The Strokes però amb la gresca de The Smiths.
Adient per passejar pels sorollosos carrers barcelonins. Contraindicat si als teus veïns els molesta la música ben alta. Us deixo el videoclip de Fluorescent Adolescent, una pura bestiesa.
Salut i sort,
Ivan.
Deixa una resposta a Ivan Cancel·la la resposta