Favourite Worst Nightmare

Els Arctic Monkeys han escollit aquest títol pel seu segon àlbum, que millora en molt el seu anterior Whatever People Say I Am, That’s What I’m Not.

Favourite Worst Nightmare conté una dotzena de cançons dominades per la potent i greu veu del seu cantant Alex Turner. Trobem brit-rock tradicional, de la vessant canyera i de guitarra dura, defugint balades i arrenjaments simfònics. Un pop-rock molt més sòlid i pulit que el del seu debut. El punt diferencial dels Arctic Monkeys és que disposen d’un cantant molt bo, que aplega tot el so de la banda i és capaç de vocalitzar les lletres a velocitats endemoniades.

No puc dir que hagi cap cançó dolenta a Favourite Worst Nightmare, però tampoc no en sabria destacar ninguna. Una línea general prou bona i que millora la fanfarria despreocupada dels Franz Ferdinand, imita la contundència de The Strokes però amb la gresca de The Smiths.

Adient per passejar pels sorollosos carrers barcelonins. Contraindicat si als teus veïns els molesta la música ben alta. Us deixo el videoclip de Fluorescent Adolescent, una pura bestiesa.

Salut i sort,
Ivan.

7 respostes a «Favourite Worst Nightmare»

  1. Tengo este disco y el segundo de los EDITORS , una amiga fue a inglaterra y le dije : Entras en una tienda y le pides a el encargado que quieres lo más representativo que se hace ahora aqui y le dio esos dos , que pasaria en España ? El de los EDITORS me gusta más .

  2. Apunto la recomenació dels Editors, com es diu el seu disc?

    A Espanya el problema seria topar-se amb els gustos del depenent. El nostre judici acostuma a estar supeditat a les nostres preferències (i malauradament això aplica a tots els temes), però com a representatius jo esmentaria David Bisbal, Chamao i potser Amaral.

    Quins diries tu, Francis (o qui es vulgui afegir)?

    Salutacions.

  3. Buf. Segurament si de representativitat parlem ens hauríem de quedar amb LA OREJA DE VAN GOGH (ara ja tallada definitivament) i algun dels que dius tu. No és molt prolífic, però potser diria també MANOLO GARCIA

  4. Buf. Segurament si de representativitat parlem ens hauríem de quedar amb LA OREJA DE VAN GOGH (ara ja tallada definitivament) i algun dels que dius tu. No és molt prolífic, però potser diria també MANOLO GARCIA o ESTOPA. I ELS PLANETAS? Però és una pregunta difícil!

    Aquest disc que comentes d’Arctic Monkeys és molt bo.

  5. Ui, acabo de veure que se m’ha duplicat el comentari. Perdó.

  6. Cap problema Miquel. Ja fa ilusió que hagi comentaris! 🙂

    Estopa i el Manolo entrarien al mateix grup que Chambao, el de fills d’El Último de la Fila. La Oreja de Van Gogh, com que no se sap si continuaran o no, els he descartat en favor d’Amaral, que de totes maneres em fa l’efecte que són més típics dins dels grups de pop espanyols. Els donostiarres sí són una bona mostra de pop made in Donostia: segueixen bandes com Duncan Dhu, per exemple.

    Què deu de sortir a last.fm si busques “spanish pop”? Tinc por de fer-ho …
    Més idees?

  7. Si,depende de la tienda y el dependiente , si dicen : LOVE OF LESBIAN y los planetas , te sale muy Indy pero es sesgado , no es real y si dices Estopa y la oreja es Cadena Dial .

    Es el segundo de los Editors , no recuerdo el nombre , solo tienen dos.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: