A falta de novetats destacables en aquest començament d’any, continuu escrivint sobre el munt d’àlbums que no he criticat durant el 2007. Avui li toca el torn a Linkin Park.

El seu tercer àlbum ha decebut una mica els seus fans i una part de la crítica, potser massa acostumats al seu estil rapcore característic. A mí el seu gir estilístic m’ha agradat, igual que els que han protagonitzat Dover o The Unfinished Sympathy, que també han sumat algunes gotes pop a les seves propostes. Totes tres bandes presenten ara cançons més matitzades i amb més facetes per assaborir. És més un canvi de producció, d’acabat final, que no pas d’estil, de plantejament.

Nogensmenys i com diu l’article a la Vikipèdia, Minutes to Midnight continua sonant a Linkin Park. Hi ha temes tralleros com Bleed It Out, alguns moments baladístics com Valentine’s Day, i crescendos espectaculars com el de Shadow of the Day. El conjunt sóna força bé i les cançons de farciment no molesten, que avui en dia ja és molt.

Adient per acompanyar-te mentre sues la cansalada al gimnàs. Contraindicat per inspirar-te mentre li escrius una postal a la iaia.

Salut i sort,
Ivan.