Un parell d’excel·lents cantants oferereixen un disc suau, que entra de mica en mica, ple de mig temps i eclèctic que desmunta tòpics. Tota una trovalla. Tòpic nº1: si un àlbum ve signat per dos cantants, el més segur és que destaquin molt les seves veus i la música (l’acompanyament, el resultat global) es resenteixi. Fals. No només la producció és exquisita sinó que a més es permeten incloure llargs passatges instrumentals i fins i dos temes on ningú dels dos canta. Tòpic nº2: un gran cantant té una gran veu. Fals. Ja fa anys que des de Dylan (el … Continua la lectura de Ballad of the Broken Seas