El último de la fila

Mai no van tenir imitadors, però han tingut molts fills. El primer és mostra de la seva originalitat; el segon de la seva influència. Algunes de les que més m’agraden són aquestes: El loco de la calle, a una actuació per a Televisa amb un playback tant descarat com hortera. La piedra redonda, una de les meves favorites. Dios de la lluvia, tot i que també podia haver inclós Sara. Lapiz y tinta; o Aviones plateados. Em va saber molt greu no poder-els dir adéu en un concert de comiat. Salut i sort, Ivan. Continua la lectura de El último de la fila