L’elixir de Bacardí

Em quedava pendent fer algun comentari sobre el producte que recupera la casa Bacardí, que per això ens va convidar uns quants a visitar Can Bacardí a Sitges. Begut a pèl, l’Elixir de Bacardí no és el meu estil. És un licor càlid, envolvent, que recorda el cafè i la vainilla i te un llarg final alcohòlic i amb un punt cremós, com de vellut. En canvi, si li afegeixes gel, l’Elixir millora. El gust s’arrodoneix i el tacte és més suau. Com a base per a crear un cóctel, no està gens malament. La beguda resultant tindrà cos, un … Continua la lectura de L’elixir de Bacardí

Casa Bacardí, a Sitges

Via Bloguzz em va arribar la invitació per visitar Can Bacardí a Sitges. Una visita que, si teniu oportunitat, paga la pena. Can Bacardí ocupa l’edifici de l’antic mercat, molt maco però molt més petit del que m’esperava. Allà ens van donar una explicació sobre la història de l’empresa i el procés d’elaboració de la seva beguda més emblemàtica, el rom. Amb el pas dels anys Bacardí ha anat adquirint altres empreses i d’altres marques, amb la qual cosa si sou aficionats al vermut o el vodka segurament també sou clients de Bacardí. L’espai compta amb un munt de fotografies … Continua la lectura de Casa Bacardí, a Sitges

Las cien voces del diablo

Gràcies a la gent de Bloguzz he rebut a casa aquesta novel·la de l’autora cubana Ana Cabrera Vivanco. Las cien voces del diablo té una solapa que tant pot semblar interessant, com esfereïdora, perquè em recorda l’estil d’una novel·la que he llegit darrerament i que no em va agradar especialment Sensual como una noche caribeña, perversa como el más amargo despertar, una historia de secretos tan bellos como impuros en la que tentación, pasión y culpa se entrelazan hacia un inevitable destino. I com que encara no he tingut temps d’encetar-la, fins aquí puc llegir, que deia aquella. Salut i … Continua la lectura de Las cien voces del diablo

Julia Navarro: Dime quién soy

Gràcies a bloguzz i a Plaza y Janés he rebut la darrera novel·la de la Julia Navarro, Dime quién soy Com que no he llegit encara res de la Julia Navarro no tinc expectatives clares. La Vio em va dir que La hermandad de la sábana santa li va agradar força, i el tema que proposa, un repàs al segle XX, em sembla no només interessant sinó oportú en un moment de crisi on sentim massa bajenades. Un periodista recibe una propuesta para investigar la azarosa vida de su bisabuela, una mujer de la que solo se sabe que huyó … Continua la lectura de Julia Navarro: Dime quién soy