Sudàfrica, 37 – Argentina, 13

A la segona semifinal del mundial s’ha trencat la tendència i el favorit ha guanyat el partit. Sudàfrica accedeix a la seva segona final després de derrotar l’Argentina d’una manera tant merescuda com contundent.

Habana ha anotat dos assajos

Los Pumas s’havien plantat a la penúltima estació del torneig gràcies al seu talent i a no cometre gaires errors. Avui, en canvi, els ha pesat la responsabilitat i han sofert més que jugat una primera part horrorosa, en la que homes tant fiables com Ledesma o Fernández han comés errors al manipular l’oval que no sospitàvem que ells els puguessin cometre. A banda que això ha permés els Springboks fer tres assajos en aquest periode, tant despropòsit ha minat la moral argentina, i han anat al descans ja amb el partit gairebé decidit.

A la segona part, ja molt més tranquils, els argentins han continuat apretant de valent i han aconseguit un merescut però per a mi ilegal assaig per mitjà de Felipe Contemponi que ha allargat la disputa fins els minuts finals. Dic allargar la disputa i no donar emoció perquè Sudàfrica no ha concedit ni un sol error en tot el partit. Ha exhibit un joc molt sòlid, amb línies perfectament compenetrades, i un contraatac mortal gràcies al rapidíssim i molt hàbil Bryan Habana.

Malauradament la por a perdre ha tornat a ser la protagonista d’un matx del més alt nivell. Argentina només ha jugat bé quan ja ho tenien tot perdut, i els Springboks han deixat clar que l’ampolla està plena de bones esències, però no han volgut arriscar gens ni mica. Molta patada a touche i molt up and under per un quinze que juga tant bé a la mà.

Per a la història quedarà que amb els seus dos tries Bryan Habana ha aconseguit igualar els que ha aconseguit Jonah Lomu (avui present entre el públic) a la Copa del Món. També cal dir que si continua amb la seva efectivitat, Percival Montgomery, l’arriere sudafricà, por esmicolar els registres de conversions de Patterson, Hastings i Wilkinson.

Salut i sort,

Anuncis

Escòcia, 13 – Argentina, 19

Si dissabte els dos partits de quarts de final van acabar amb sonores sorpreses, diumenge el Mundial de Rugbi va tornar a la normalitat i els favorits van guanyar llurs respectius partits.

L’edició del 2007 inscriu un nou membre al selecte club dels semifinalistes històrics del torneig: Argentina. Els Pumas van eliminar Escòcia en un partit amb més emoció que qualitat i on tots dos equips van lluir les seves fortaleses i les seves misèries.

Argentina va deixar ben clar que són un equip sòlid que comet poques errades. Tenen una davantera i una línia de tres quarts molt lluitadores i quan juguen a la mà ho fan amb rapidesa. Un rival molt incòmode. El seu mig de melee, Agustín Pichot, és un pèl massa nerviós com per a poder aprofitar tot el potencial ofensiu de l’equip, però el mig d’apertura Fernández ho compensa de sobra: les seves patades a lateral són profundes i precises, una arma temible.

Enfront dels Pumas, una Escòcia que porta anys jugant el mateix partit: comencen ensenyant que en saben, s’esfonsen a base de cometre errades infantils especialment en el joc a la mà, i quan ja juguen contra les cordes perquè el rival els està fotent una pallissa de Cal Deu, llavors s’ho juguen el tot per tot, fan un rugbi d’altíssim nivell i acaben perdent en el darrer minut. I això és exactament el que va passar ahir.

Si Escòcia vol tornar a les semifinals del mundial o a guanyar el Sis Nacions no li queda altre remei que formar un bon apertura, contractar un seleccionador valent i, si us plau, llogar un entrenador que aconsegueixi que Paterson sigui la meitat de fiable en el joc dinàmic a com ho és tirant a pals. El mateix equip que va concedir aquest assaig va passar-se els cinc darrers minuts del partit a cinc metres de la línia de marca argentina, i només va fallar la darrera passada per a poder remuntar el partit. Frustrant.

Ara els Pumas s’enfrontaran a la segona semifinal als Springboks, que van superar no sense haver d’esforçar-se de valent Fiji. Sudàfrica queda com la darrera superpotència en joc i com a teòric favorit, però després de les decepcions d’Irlanda, Austràlia i els All Blacks, ja ningú no confia en els pronòstics.

Salut i sort,

La prova gràfica


7_Tots_dos_Iguazu
Originally uploaded by IvanBCN.

Corrien rumors, totalment fundats, que haviem anat de vacances a Argentina. Aquí en teniu constància gràfica.

Per cert, que avui li he començat a trobar pegues al Flickr. No he pogut canviar-li el nom als sets, no he pogut moure les fotos d’Argentina a un set i tampoc me’n deixa crear més si no faig servir la versió de pagament.Si algú sap com fer-ho, please que m’ho digui. Merci

Salut i sort,
Ivan.

De tornada

Ja som aquí, podriem dir.

La darrera nit vam sopar a Eterna Cadencia, el cafè-llibreria que ja havia comentat. Un altre cop vam encertar perquè tant el lloc com el menjar eren sensacionals. Només us diré que el postre que em vaig crospir (no completament: van haver incursions d’algú que deia que no volia menjar més) es deia Muerte por Chocolate. Pecaminós, us ho asseguro.

El vol de tornada ha tingut la seva miga: Air Madrid ha fet servir un Airbus 310, sensiblement més petit que el Boeing 737 que normalment utilitza per aquesta ruta. Això ha provocat no només l’overbooking que us podeu imaginar, sinó també l’haver de realitzar una escala a Fortaleza (Brasil) per a carregar combustible. Resultat: hem arribat una hora més tard.

Però hem arribat bé. Contents, feliçment insatisfets (en volem més), amb més llibres, més CDs, més roba, més kilos, més càrrecs a la VISA, un munt de fotos per revelar, i ja pensant en com encarar el següent viatge, que aquest cop no ens treurà de la Península.

Salut i sort,
Ivan.