La darrera nit vam sopar a Eterna Cadencia, el cafè-llibreria que ja havia comentat. Un altre cop vam encertar perquè tant el lloc com el menjar eren sensacionals. Només us diré que el postre que em vaig crospir (no completament: van haver incursions d’algú que deia que no volia menjar més) es deia Muerte por Chocolate. Pecaminós, us ho asseguro.

El vol de tornada ha tingut la seva miga: Air Madrid ha fet servir un Airbus 310, sensiblement més petit que el Boeing 737 que normalment utilitza per aquesta ruta. Això ha provocat no només l’overbooking que us podeu imaginar, sinó també l’haver de realitzar una escala a Fortaleza (Brasil) per a carregar combustible. Resultat: hem arribat una hora més tard.

Però hem arribat bé. Contents, feliçment insatisfets (en volem més), amb més llibres, més CDs, més roba, més kilos, més càrrecs a la VISA, un munt de fotos per revelar, i ja pensant en com encarar el següent viatge, que aquest cop no ens treurà de la Península.

Salut i sort,
Ivan.