Mig món a una foto

Foto Miles Davis Tutu. Publicada per Vio, la nº4. Quants llocs poden aparèixer en un talking head? Un talking head és com li diuen en televisió a un primeríssim pla, com el que es pot veure en el quadre penjat a la fotografia. El quadre, de fet, és una foto de Miles Davis (nascut a Illinois el 1926, mort a Santa Monica el 1991). Aquesta foto és la que va servir de portada al seu àlbum Tutu (1986), batejat en honor a Desmond Tutu (Àfrica del Sud, 1931) i premi Nobel de la Pau al 1984 per la seva lluita … Continua la lectura de Mig món a una foto

De tornada

Ja som aquí, podriem dir. La darrera nit vam sopar a Eterna Cadencia, el cafè-llibreria que ja havia comentat. Un altre cop vam encertar perquè tant el lloc com el menjar eren sensacionals. Només us diré que el postre que em vaig crospir (no completament: van haver incursions d’algú que deia que no volia menjar més) es deia Muerte por Chocolate. Pecaminós, us ho asseguro. El vol de tornada ha tingut la seva miga: Air Madrid ha fet servir un Airbus 310, sensiblement més petit que el Boeing 737 que normalment utilitza per aquesta ruta. Això ha provocat no només … Continua la lectura de De tornada

Darreres passejades per Buenos Aires

Avui és un dia de tardor, o millor dit de tempesta d’estiu, a Buenos Aires. La pluja ens ha impedit gaudir més tranquil·lament al Caminito, el punt més turístic de Buenos Aires, en ple barri de Boca, just a la vora de la Bombonera, l’estadi de Boca Juniors. Resulta curiós i gratificant veure com de la desgràcia (ser tant pobres que només podien fer-se barraques) ha aparegut la riquesa. Els quatre carrers que formen aquest punt estan atapeïts de bars, restaurants, botigues de souvenirs i llocs on s’ofereixen espectacles de tango per a turistes. Com que el Caminito és on … Continua la lectura de Darreres passejades per Buenos Aires

Cafès i museus

Ahir vam començar (gairebé el darrer dia!) a veure museus. Visitar una ciutat no és empollar la ruta de museus i monuments, crec jo, sinó paterjar-la i provar d’ensumar la seva flaire. La qüestió és que vam decidir anar a veure el diminut però molt interessant Museo de la Inmigración, que t’explica com es canalitzava l’arribada d’una munió de gent a un país que tenia molt poca població i per tant molt poca capacitat de generar prou capacitat econòmica per rebre la gent … que venia perquè creia que aquí podria treballar, perquè havia moltes més oportunitats que als seus … Continua la lectura de Cafès i museus