Sudàfica, 15 – Anglaterra, 6

Ja tenim campió. En un partit vibrant i emocionant però també molt aspre, els Springboks han superat el XV de la rosa i s’han proclamat campions del món.

El tackle més decisiu del campionat

Els anglesos van plantejar un partit agressiu, volent fer valer la potència de la seva davantera, i van aconseguir dominar territorialment els sudafricans. Anglaterra va jugar el millor partit que li he vist durant aquest mes. De fet, al començament de la segona part van aconseguir un assaig que el jutge de video no va concedir i que podia haver canviat el partit. Anglaterra va jugar tant bé com pot, però algun dels seus jugadors no va estar afortunat.

Jonny Wilkinson no va disposar de gaire oportunitats per anotar entre pals, i va fallar dos drops que no hauria d’haver provat. Jason Robinson es va lesionar quan el seu equip més el necessitava, Gomarsall no va tenir gaire participació en el joc, i el seu 14 Sackey va estar massa lent. Però col·lectivament, van donar la cara i van fer un partit molt bo, dins de les seves limitacions.

Malauradament, Sudàfrica va decidir no jugar a rugbi i aplicar els anglesos la seva amarga medicina. S’han limitat a impedir que els anglesos puguessin acostar-se massa a la línia de marca, negant-els la possibilitat d’executar drops i cops de càstig, i han arriscat el mínim la pilota.

Així, tots els punts del partit han estat fruit de cops de càstig fruit d’excessos defensius. Ambdós equips han aconseguit arribar a centímetres de la marca contrària, però cap dels dos ha sabut obrir el joc en el moment decisiu, i ambdues davanteres han defensat molt bé.

Per la banda sudafricana, hem pogut veure un partit imperial de l’arriere Percy Montgomery, Brian Habana no ha pogut córrer com a la semifinal però ha col·laborat bé en defensa, i la imatge del partit ha estat veure el capità Springbok John Smit tornar al camp després que li apliquessin punts de sutura a la parpella esquerra.

Ha guanyat el millor, però un torneig tant bo i tant important mereixia una final molt millor. Si voleu contrastar opinions, podeu llegir les de Marca o la BBC.

Salut i sort,

Anuncis

França, 10 – Argentina, 34

A d’altres esports li diuen el partit de consolació, el que ningú no vol jugar. A la Rugby World Cup és el partit pel tercer lloc, i ha estat un dels millors del torneig.

Los Pumas van guanyar els galls

Va començar avantçant-se França mijançant un cop de càstig, però el quinze dels anfitrionsen en cap moment va donar la impressió de poder guanyar el partit. Els va mancar profunditat, rapidesa i, segurament, el punt d’agressivitat que dóna la il·lusió. Ho van intentar tot, però no els va sortir gairebé res. La decepció de perdre contra Anglatera els va passar factura.

En canvi Argentina va fer un partit que recordaran durant anys i que els dóna força moral per a demanar la seva entrada al Sis Nacions. Si durant el campeonat ja havien acreditat una de les millors defenses del món, divendres van donar una autèntica lliçó. Per ells, arribar a la semifinal ja havia estat un èxit; perdre contra els Springboks va ser normal; i guanyar per segon cop França al seu terreny era un repte massa llaminer per a deixar-lo passar.

Va destacar sobre els seus companys Felipe Contemponi, un dels millors jugadors del torneig i autor de dos assajos, quin més meritori, al darrer matx. El seu germà Manuel, Senillosa, Agulla i els germans Hernández Lobbe han estat altres destacats. No volia esmentar el mig de melée Agustín Pichot perquè, encara que participa moltíssim en el joc i de manera sempre positiva, el que més fa durant el partit és queixar-se a l’àrbitre.

A la formació del gall em va agradar especialment Elissalde, que li va donar molt dinamisme al joc del seu equip, però poca cosa més. Sebastien Chebal és més mediàtic que no extraordinari jugador i gent com Ibañez, Beauxis, Skrela o Michalak, divendres no van tenir el seu dia.

Salut i sort,

Payback Time

Avui es juga el partit pel tercer i quart lloc del Mundial de Rugby, i demà serà la final.

A casa nostra el torneig ha tingut un ressó molt més gran del que jo m’esperava. La Vanguardia ha publicat articles i cròniques gairebé cada dia; Marca, Sport i El Mundo Deportivo li han dedicat també pàgines senceres els dies després dels partits; Canal+ ha transmés en prime-time una de les semifinals i aquesta nit i demà oferirà els dos darrers matxs del campeonat. I fins i tot a blogs dedicats al futbol ha aparegut el tema.

Però tot això pal·lideix davant de l’expectació amb que s’està vivint l’espera de la final a Àfrica del Sud. A hores d’ara Internet és plena d’emails i webs on els seguidors dels Springboks s’en riuen, amenacen o criden a batalla davant el XV de la rosa. Un, de la vessant guerrera i que fa referència a la Guerra dels Boers, és aquest:

They put our children and wives in concentration camps.
Plundered our farms and stole our animals to force us to give into them from hunger.
They torched our houses and burnt our crops.
SATURDAY IT’S PAYBACK TIME!

I un acudit que circula per la xarxa és aquest:

England rugby practice was delayed for two hours this afternoon after players reported finding a white powdery substance on the ground.
Head coach Ashton immediately suspended practice while the police were called to investigate.
After a complete forensic search Scotland Yard determined that the white stuff, which was unknown to the players was in fact the try line.
Practice was continued, as police were happy the players were unlikely to encounter the substance again.

Riu-te’n tu d’un Barça-Madrid.

Salut i sort,

Sudàfrica, 37 – Argentina, 13

A la segona semifinal del mundial s’ha trencat la tendència i el favorit ha guanyat el partit. Sudàfrica accedeix a la seva segona final després de derrotar l’Argentina d’una manera tant merescuda com contundent.

Habana ha anotat dos assajos

Los Pumas s’havien plantat a la penúltima estació del torneig gràcies al seu talent i a no cometre gaires errors. Avui, en canvi, els ha pesat la responsabilitat i han sofert més que jugat una primera part horrorosa, en la que homes tant fiables com Ledesma o Fernández han comés errors al manipular l’oval que no sospitàvem que ells els puguessin cometre. A banda que això ha permés els Springboks fer tres assajos en aquest periode, tant despropòsit ha minat la moral argentina, i han anat al descans ja amb el partit gairebé decidit.

A la segona part, ja molt més tranquils, els argentins han continuat apretant de valent i han aconseguit un merescut però per a mi ilegal assaig per mitjà de Felipe Contemponi que ha allargat la disputa fins els minuts finals. Dic allargar la disputa i no donar emoció perquè Sudàfrica no ha concedit ni un sol error en tot el partit. Ha exhibit un joc molt sòlid, amb línies perfectament compenetrades, i un contraatac mortal gràcies al rapidíssim i molt hàbil Bryan Habana.

Malauradament la por a perdre ha tornat a ser la protagonista d’un matx del més alt nivell. Argentina només ha jugat bé quan ja ho tenien tot perdut, i els Springboks han deixat clar que l’ampolla està plena de bones esències, però no han volgut arriscar gens ni mica. Molta patada a touche i molt up and under per un quinze que juga tant bé a la mà.

Per a la història quedarà que amb els seus dos tries Bryan Habana ha aconseguit igualar els que ha aconseguit Jonah Lomu (avui present entre el públic) a la Copa del Món. També cal dir que si continua amb la seva efectivitat, Percival Montgomery, l’arriere sudafricà, por esmicolar els registres de conversions de Patterson, Hastings i Wilkinson.

Salut i sort,