Si hi ha una paraula perillosa al món, aquesta és "cafè".

Arreu on vagis, entenen quelcom diferent. És igual en l’idioma que sigui: espanyol, anglès, alemany… He tingut experiències divertides i traumàtiques en totes aquestes llengües i m’he cremat o he vist cremar-se d’altres amb diverses temperatures de la beguda.

Es veu que a Extremadura un café con leche és el que a Catalunya li diem "un tallat", i que el "cafè amb llet" l’has de demanar com un desayuno. El relaxing café con leche a la Plaza Real no recordo com és.

A Berna, un Kaffee vindria a ser un tallat, però amb més quantitat de líquid, tant de cafè com de llet. De fet, acostumen a servir la taça només amb el cafè, i a banda et porten la crema i el sucre per a que t’ho facis a mida. I ho acompanyen amb un gotet d’aigua, com ha de ser.

L’Esperanza, una noia colombiana que hi vaig tractar fa molt de temps, entenia el "café" com el que nosaltres diem un "americà".

I si ja t’atreveixes a demanar un cafè amb gel en alemany, Eiskaffee, entres a la dimensió desconeguda i depenent del lloc poden servir-te coses diferents, que a altres llocs anomenen "café freddo". O no.

Desconec l’origen d’aquesta imatge que m’ha arribat per whatsapp, o sigui que no em faig responsable dels possibles efectes d’emprar-la com a diccionari gràfic.

En fi, que xalem tots del cafè.

Salut i sort,
Ivan.