Delators i calefacció

Pòster amb una noia trucant per telèfon i un text que anima a denunciar aquells que posen la calefacció massa alta.

Temes importants a Suïssa: canvi climàtic, preu de les assegurances, hoquei sobre gel, i la calefacció. I ara mateix, no pas en aquest ordre.

Segurament haureu vist a les xarxes socials la imatge de la capçalera: imita perfectament els pòsters oficials del govern suís, i anuncia recompenses de 200 francs per aquells que denunciïn els veïns que tenen posada la calefacció per sobre dels 19 graus centígrads. Evidentment, és una informació falsa, això que ara se’n diu un fake. (Això de fer servir paraules angleses per a conceptes que tenen mots perfectament establerts en la nostra llengua no és cool, és a dir, atractiu i original, sinó una ximpleria de cal déu.)

Abans que res, a la Confederació Helvètica no està pas prohibit posar la calefacció per sobre dels dinou graus. Aquesta prohibició només va ser suggerida per la ministra d’energia Simonetta Sommaruga dins d’una llista de mesures de sentit comú que es podien prendre per a estalviar energia. Ho va fer al parlament a finals d’agost, i la mesura que va resultar més polèmica, i de fet l’única de la qual en vaig sentir a parlar, va ser la de dutxar-se junts i no per separat. S’entén els que comparteixen habitatge i estan particularment ben avinguts, és clar. Insisteixo: de moment, no passa de ser una llista de suggeriments que podem seguir per pròpia iniciativa.

Al cap de poc, comença a aparèixer a les xarxes socials la imatge que en parlàvem abans: una noia bonica, presumptament Suïssa, trucant per telèfon envoltada del grafisme de les agències del govern federal: tipografia, estil lingüístic, logos, etcètera. I l’oferta dels dos-cents francs. Sembla que el primer mitjà de comunicació que se’n va fer ressò va ser Blick.

Se’n va original l’escàndol que us podeu imaginar, no tant per la versemblança de la campanya, que en dos minuts va quedar demostrada que era nul·la, sinó per la possible repercussió sobre la imatge de la democràcia directa suïssa. Al podcast de NZZ han fet servir el terme "Stasi 2.0", i han fet referència al partit nazi alemany dels anys 30. (Quins temps vivim, que després d’escriure "partit nazi" m’ha calgut especificar a quin em refereixo!) Per cert, que els de Blick no han tingut problema en rectificar el seu primer article.

Les investigacions que s’han realitzat demostren que la campanya de desprestigi té origen rus. Sembla que el destinatari no és tant la població Suïssa (que no és tan gran) sinó la de Rússia i les dels països de l’Europa Occidental. Fixeu-vos com són les preteses democràcies occidentals!

Temps complicats, com qualsevol altre passat, però per diferents motius. Ara que el binomi Google i internet ens permeten accedir a gairebé qualsevol informació, resulta que és ben difícil saber trobar allò que busquem i esbrinar si és de debò ver.

Els pares reclamem sempre que l’educació dels nostres fills sigui útil i completa. La generació dels meus pares discutia la utilitat de la Història i la Filosofia, el que calia de debò era aprendre a fer comptes. Ara hauria d’haver-hi consens en el fet que saber comptar i teclejar l’ordinador no són suficients, i que és imprescindible saber pensar. I al poder, això no li agrada, perquè no li interessa que la gent el pugui entendre i portar-li la contrària.

Recordem-ho quan votem.

Salut i sort,
Ivan.

Una resposta a «Delators i calefacció»

  1. Dues coses em fa pensar.
    – L’una, que això de la viralització de notícies falses i de l’escàndol té una part ben local (només se n’assabenta segons qui i segons on). No n’havia sentit parlar per res i a hores d’ara, en mitjans propers que podria haver llegit, només soc capaç de trobar-ne rastres a llocs de verificació, desmentint. Sí que en trobo rastres a mitjans d’Argentina i Centreamèrica, que Ucraïna i la guerra europea els queda més lluny. Per quins camins es va transmetre fora de Suïssa (i d’Alemanya, per proximitat), em resulta curiós, però tendeixo a pensar que en la mesura que els mitjans russos se’n van fer ressò, es va controlar la viralització a Europa (propaganda russa!!!).
    – I l’altra, que, fins i tot sense poder traçar-ne l’origen, sigui ben fàcil atribuir-li la cosa als russos, que és el que tenen les guerres, que pots dir que es cosa de l’enemic i que digui que no, a qui has de creure. Aviam, tot pot ser, no dic jo que no, però, fins i tot des de la distància, se m’acuden diversos actors locals més interessats que Rússia a ridiculitzar amb una mica de Photoshoples mesures energètiques d’una ministra d’energia suïssa. Sembla que no, però reproduir de forma creïble el grafisme de la comunicació oficial suïssa demana una mica de coneixement sobre el terreny de com són els anuncis, que de Vladivostok estant fa de mal tenir.
    I mira, no té res a veure, però de mirar-ho n’he tret un benefici ben imprevist, que és assabentar-me que Coop va comprar l’any passat GM Food, el que era Miquel Alimentació. Com he arribat aquí, francament, no t’ho sabria dir…

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: