Avui escric d’un àlbum que porta esperant article des dels primers temps de Lo Bloc.

Això d’escriure té el seu què. Hi ha dies que et surt sense esforç i n’hi ha d’altres què, per molt que li posis voluntat, les lletres es queden a casa. No és necessàriament allò de la pàgina en blanc que pateixen tots els que escriuen excepte Woody Allen, sinó la incapacitat de trobar l’adjectiu, de definir amb paraules, què és del que es tracta quan s’escriu, la sensació única i íntima que et queda al cos quan alguna cosa passa. Passa, també, que molts cops t’amagues dient que no n’hi ha per tant, que si no hi trobes els mots, segurament és perquè la impressió no és tan forta, ni el tema tan important. O potser és a l’inrevés, que durant molt de temps de debò penses que allò no s’ho mereix, què és el que hi ha cada dia, i un dia ho tornes a veure i dius: caram!

L’any 2005 aquesta Jacqui Hicks va acompanyar-se d’un trio liderat pel John Critchinson al piano, en Dave Green al contrabaix i Tristan Maillot a la bateria. Tots compartint crèdits al nom d’un àlbum que van batejar With a Song In My Heart i on desenvolupen un repertori clàssic de jazz vocal amb interpretacions elegantment alegres i intensament serenes. És un àlbum amb aparença totalment anodina: portada senzilla, recull de cançons sense agosarament, arranjaments polits. Sembla ser només un disc més de jazz.

El trio mal anomenat d’acompanyament és impecable tant en la rotunditat com en la delicadesa, amb un so cristal·lí que amoroseix els ritmes més vius i afila les balades. La de la Hicks és una veu dolça, amb fraseig clar, que utilitza sense esforç aparent, sense forçar en les notes més altes i allà on la intensitat del crescendo exigeix, a altres cantants, gairebé cridar. Jacki Hicks és una cantant de la mena del Tony Bennett o la Nina Simone.

Tot plegat, With a Song In My Heart és un magnífic recull de cançons esplèndidament interpretades. Estàndards del jazz, pinzellades de blues, reminiscències de Sinatra i un record de The Beatles, embolicades amb confortable caliu i servides amb brillant elegància.

Adient per acompanyar una estona qualsevol. Contraindicat per fanàtics de Bessie Smith i Aretha Franklin o detractors de la Barbra Streisand.