Obrers de començament del segle XX manifestant-se

Nacionalisme català burgès

He llegit CNT. La força obrera de Catalunya (1910-1939), del Ferran Aisa (Editorial Base, 2013).

A la pàgina 87 l’autor cita un discurs a Madrid de Salvador Seguí, El noi del sucre, a les acaballes del 1919, quan després de la vaga de la Canadenca (que va portar la jornada laboral de vuit hores) la CNT va fer un congrés a Madrid i poc abans que la patronal endegués el pistolerisme. És a dir, unes circumstàncies força diferents de les actuals.

D’aquesta pàgina m’ha arribat un cop de puny del present.

> A Catalunya, durant els anys 1918-1919 s’havia viscut amb intensitat una campanya pro autonomia, però els afers socials pesaven molt més que els nacionalistes en el món polític de Madrid. La CNT havia crescut massa a Catalunya, fins i tot, s’arribà a dir des de sectors nacionalistes que el cenetisme era un fet implantat des de Madrid. El Noi del Sucre en sortí al pas:

> > A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en els moments en què es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l’Estat espanyol per a batre als treballadors catalans… Nosaltres, ho dic ací, a Madrid, i si convé també a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana, no per assolir la llibertat de Catalunya, sinó per a poder defensar millor els seus interessos de classe i sempre amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat català. I jo us puc assegurar que aquests reaccionaris que s’autoanomenen catalanistes com el que més temen el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I com que saben que Catalunya no és un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la política catalana de l’espanyola. En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics madrilenys que m’escolteu, que si un dia es parlés seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers, i potser els únics que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional.

Insisteixo: aquest text parla de la política catalana a finals de la segona dècada del segle XX, fa cent anys.

Però, també cal dir que segons l’entrada de la Viquipèdia dedicada al Noi del Sucre, hi ha una altra transcripció molt diferent (no gens independentista) del seu discurs a l’Ateneu de Madrid.

Salut i sort,
Ivan.

El quadre que il·lustra aquest article és El quart estat, de Giuseppe Pellizza da Volpedo (1901).

3 respostes a “Nacionalisme català burgès

  1. En l’enllaç a la Viqui se t’ha colat una coma al final i, és clar, no enllaça 🙂

    Aprofitant, no sé veure enlloc la diferència que dius entre una transcripció i l’altra. Són pastades, paraula per paraula, paraules rares incloses. Una és molt més llarga que l’altra però el tros de més de la Viqui no sé veure que n’alteri gens el sentit (respecte de la versió curta)…

    1. Gràcies per l’avís de l’enllaç, que ja he corregit.

      Just a sota d’on has llegit la transcripció que fa servir el Ferran Aisa la Viquipèdia avisa: “Existeix una polèmica sobre aquest text, doncs existeixen dues versions diferents del que se suposa va ser un únic discurs. Aquesta primera recollida per Pere Foix en el seu llibre Apòstols i mercaders. i per altra banda s’atribueix al diari Nueva España una altra transcripció ben diferent”, que a continuació inclou.

      1. Ai, sí, ara ho veig, tot i que fa una mica riure llegir Salvador Seguí referint-se a si mateix com un “home liberal”. Vull dir que en aquella època, si no vaig malfixat, d’ells mateixos se’n deien liberals els socialistes del PSOE. O com a mínim un diari del PSOE se’n deia, El Liberal. No sé jo si dir-se liberal fa per Seguí 😉 però no em ficaré en aquest jardí.

        En tot cas, a la Viquipèdia està mal explicat. La única versió de l’Ateneo de Madrid és la canònica. El discurs del diari Nueva España correspon a un altre discurs, un que va fer a la Casa del Pueblo (= PSOE) de Madrid el dia 4 del mateix octubre de 1919. A la Fundació Salvador Seguí ho mig expliquen i, tot i que s’estalvien d’esmentar quin era el perfil de l’audiència, queden prou clares les raons que tenen per reivindicar un altre Seguí.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s