Graham Greene és un autor que ha tingut èxit tant amb les seves novel·les com amb les adaptacions que aquestes han tingut al cinema i la televisió. Recordo una mini-sèrie sobre The Human Factor que em va deixar senzillament frepat. Aquesta adaptació de The Quiet American és molt recomenable.

Ambientada al Saigon de les acaballes del domini francès sobre Indoxina, The Quiet American explica diverses històries en una sola pel·lícula, i ho fa d’una manera exquisida. Per una banda tenim el rerefons del drama polític i militar; per l’altra un triangle amoròs. Sexe, desig, amor, cinisme, colonialisme, amistat, tot encaixa en un retaule que deixa en mal lloc la condició humana, però que és ple de compassió pels qui la pateixen.

A primer cop d’ull, el gran atractiu d’aquest thriller és la parella protagonista: Michael Caine i Brendan Fraser, consagradíssim l’un i emergent l’altre, triomfen en un duel interpretatiu de gran alçada. Caine en té prou amb moure subtilment la cella, afegir una pausa enmig d’una frase o canviar lleugerament el to de veu per a donar una altra lliçó d’ofici. Impressionant. Però no menys excel·lent és l’actuació, voluntariosa i complidora del popular Brendan Fraser (The Mummy, per exemple) que resulta no només convincent sinó conmovedor. I és molt difícil transmetre sensibilitat quan interpretes un autèntic malparit.

Però si la parella d’estrelles està bé, els actors mal anomenats secundaris són una mina d’or. La misteriosament sensual Do Thi Hai Yen té una presencia captivadora, animal, que transmet tot i més amb la mirada i el posat de la seva esbelta figura. El sobri Tzi Ma parla amb gestos mínims i mirades profundes. La Pham Thi Mai Hoa, que interpreta la germana de la noia del triangle amoròs, domina totes les escenes en que participa, i són escenes amb Michael Caine per enmig. Deixo pel final un actor al que li tinc un afecte especial: el serbi Rade Serbedzija es crospeix amb patates el parell d’escenes en que apareix interpretant l’inspector francès de policia, i et fa maleir el guionista per no ampliar el seu paper. Els habituals del Verdi potser el recordareu d’aquell magnífic drama bèlic balcànic que es diu Before the Rain.

El responsable d’aquest excel·lent thriller de descarnat cinisme i melancòlic romanticisme és el director Phillip Noyce, hàbil artesà de pel·lícules de misteri amb ritme de films d’acció (The Bone Collector, Patriot Games, Clear and Present Danger) i que aquí es beneficia d’una producció perfecta, amb una ambientació extrordinària i una música evocadora, lírica i bellíssima.

Adient per a gaudir d’un plat de molt bon cinema. Contraindicat per a ànimes sensibles: la vida és dura.

Salut i sort,
Ivan.