La corrupció dels oligarques i la seva connexió amb el poder, veta encetada a l’anterior Tomorrow Never Dies torna a ser l’eix central de la dinovena entrega de la saga 007.

Cal dir que el guió de The World Is Not Enough és barroc i un pél més enrevesat del que la franquícia acostuma a mostrar. I en aquest cas no ajuda: hi ha parts de la trama que no s’expliquen prou bé, n’hi ha d’altres que s’haurien d’haver reforçat per a semblar més versemblants, i especialment els recursos humorístics es desaprofiten de mala manera, equivocant en algunes escenes el to i malmetent el resultat. Tot plegat dóna una sensació d’estar agafat amb pinces. Per a molts, James Bond ja és això. A mi em continua semblant que gastar-se un munt de diners en explicar una història mediocre és una llàstima, i que molt millor pulir la història i no et cal passar-te dues setmanes per a rodar una persecució més.

La qüestió és que com a pel·lícula d’acció The World Is Not Enough no sosté el ritme entre les escenes més espectaculars, i com a film d’espionatge i conspiració no destaca. Anem amb els afegits Bond.

L’encant que haurien d’aportar els paissatges no apareix per enlloc. L’Àsia Central ofereix un munt de paratges increïbles, però portar la producció allà potser era massa car i costava justificar amb el guió més escenes d’exteriors. En definitiva, una mica d’Istanbul, una imatge d’un palau presumptament a Baku, i algunes vistes dels Alps que pretenen ser les muntanyes del Caucas.

La cançó és segurament la pitjor en el repertori de Garbage. I les andròmines tecnològiques de Q són igualment poc memorables.

Què podien fer els actors del repartiment amb aquest material? La tercera interpretació de Pierce Brosnan com a James Bond es manté fidel a les dues anteriors: Bond és un professional dur, però si hi ha una senyora agradable de veure al davant no hi ha problema en anar-hi junts al llit. El problema és que les escenes que li han escrit per a lluir les dots de seducció són bastant pobres.

La Sophie Marceau ho fa molt bé i dóna cos a un personatge molt complicat de fer creïble. En canvi, la Denise Richards ha de barallar-se amb un personatge desesperadament inversemblant, i ho fa a més després que l’hagin pentinat, vestit i maquillat de la manera menys adient pel seu rol. Tot plegat, un desastre.

Robert Carlyle, aleshores al cim de la popularitat gràcies a The Full Monty, lidera el repartiment masculí tot interpretant de manera convincent el tràgic protagonista, i troba a faltar alguna escena on s’expliqui una mica millor el seu rol. Molt més interessant és la segona aparició de Robbie Coltrane com el mafiós rus Valentin Zukovsky, després d’haver aparegut a GoldenEye.

Però sobretot destaca el comiat de de Desmond Llewelyn del seu personatge Q, tot deixant pas al seu deixeble R, interpretat per John Cleese, un moviment successori en el que s’accentua la comicitat del personatge i els seus gadgets, lluny de l’esperit de ciència ficció que aportaven en les primeres entregues.

En definitiva, The World Is Not Enough és un film que es pot veure però sense massa expectatives.

Adient per a fanàtics de la sèrie. Contraindicada des de qualsevol punt de vista realista.

Salut i sort,
Ivan.