Generalment s’ha descrit El azul es un color cálido com un relat sobre una sortida d’armari. Ho és, però és molt, moltíssim més.

També és la història d’un primer amor, de l’enamorament. Ho és, però també és una dissecció sobre les angúnies adolescents, dubtes, pors i inseguretats. I a més de ser això, també és una revisió de les diferents etapes, pujades i baixades, que fa una relació amorosa. La primera, i també totes les que venen al darrere. I per sobre de tot, un clam sobre l’acceptació d’un mateix i contra les pressions del voltant per a que ens adaptem a les seves pretensions.

julie-maroh-el-azul-es-un-color-calido-portada

La Julie Maroh va debutar dibuixant un un món de lletja mediocritat on l’amistat i l’amor aporten moments de bellesa. En cap moment es va proposar dibuixar cares boniques ni cossos espectaculars. La majoria de gent va despentinada i llueix una normalitat aclaparadora, de barri, de pati d’institut, de carrer, de realitat. Hollywood queda molt lluny.

julie-maroh-el-azul-es-un-color-calido-pag-12

Clementine, la protagonista de El azul es un color cálido és un personatge que no destaca en res d’allò que els cànons consideren atractiu; però té una sensibilitat captivadora que reté el lector al costat d’una noieta amb problemes existencials, vitals, sentimentals, nostres, amb els que empatitzem de seguida.

julie-maroh-el-azul-es-un-color-calido-trobada

Destaco això perquè el pessimisme i la tristesa mai no han estat la millor manera de començar a explicar una història, i El azul es un color cálido engega d’una manera tristíssima, i continua durant moltes pàgines emplenant-nos de mirades tristes i desesperançades. I el relat té una força i una grapa molt superiors a la majoria d’històries d’acció i aventures. La Julie Maroh escriptora sap molt bé com construir una novel·la.

El azul es un color cálido té dues vessants principals. La romàntica és la que condueix la història de Clementine i Emma, combinant perfectament els moments d’il·lusió eufòrica amb els de pèrdua i buidor i, meravellosament, incloent aquells moments típics en qualsevol història real en que ens reconeixem com a clixès d’històries mil vegades explicades.

julie-maroh-el-azul-es-un-color-calido-conversa

Però El azul es un color cálido no està centrat ben bé en la relació romàntica, en el que comparteixen ambdues persones i com gaudeixen de llur amor. Es veu, si, de manera prou explícita per a que els puritans es queixin, però el que domina és molt diàleg interior, molta intimitat, per sobre de diàlegs escassos però impecables, lliures d’artificis que els haguessin allunyat de la realitat del carrer, la colla i la llar.

julie-maroh-el-azul-es-un-color-calido-bar

La segona vessant d’El azul es un color cálido, tan important com la primera, és la reivindicativa, militant del respecte i de la llibertat individual. No només en el que respecta al tema sexual i sentimental, sinó també enllaçant-ho amb aquest costum francès de defensa, de resistència cívica i política, de sentir que aquells temes dels que parlen les notícies de la tele són assumptes que ens afecten personalment.

Julie Maroh va publicar El azul es un color cálido, la seva primera novel·la gràfica, el 2011. Un any abans el Julio Médem havia estrenat A Room in Rome, una pel·lícula amb la que aquest còmic guarda algunes coincidències importants. I el 2013 Abdellatif Kechiche va guanyar la Palma d’Or a Cannes amb una pel·lícula que es veu que adapta la història de manera una mica laxa. (Algú l’ha vista? me la recomaneu?)

julie-maroh-el-azul-es-un-color-calido-platja

En definitiva, El azul es un color cálido són tres històries: una tendra història d’amor, una amarga d’amistat i una molt dura de repressió. Perquè les històries de debó són barreges d’històries. I tot plegat és una història vitalista, que convida a estimar i a gaudir de la gent que paga la pena que tenim al voltant i de lliurar-nos de les cabòries que d’altres ens volen abocar a sobre. És una història, cromàticament i emocionalment, grisa. I blava.

Adient pels que enyoren haver donat un pas endavant i pels que recorden no haver-lo donat. Contraindicat per capellans i puritans.

Salut i sort,
Ivan.

Advertisements

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s