Diuen que a Tortosa ha votat la gent i què ha decidit quelcom que ningú no s’explica. Quines coses!

Vagi per davant que he procurat llegir més aviat poc sobre el tema, perquè els titolars que llegia em posaven dels nervis.

Primera qüestió: a Tortosa, han votat? Llegeixo que menys de la tercera part del cens es va desar una papereta a una urna. Es veu que el tema no interessa tant, o fa mandra de pensar, o tant hi fa el que es decideixi. Passa amb moltes més coses de les que pensem, que després de tant soroll mediàtic resulta que la gent de la que parlen aquests mitjans està per altres històries.

Ara, l’alcalde s’ha guanyat a pes ser recordat durant molt de temps. Què és això de reinterpretar el monument? Em podria creure la reinterpretació un cop hagi traspassat tothom que l’ha vist durant més de mig segle com a homenatge als que van guanyar la batalla, però no ara. Hi ha massa record, inclús de la batalla en sí, com per a que això sigui possible ara. Ara, n’hi ha uns als que els està molt bé (perquè són o s’identifiquen amb bàndol guanyador) i d’altres que no, perquè són o s’hi senten dels que van perdre.

A banda del factor estètic, que ja m’explicareu com es pot reinterpretar tota la simbologia que té el document. En comparació, veig molt més reinterpretable la Vall dels caiguts tot i que aquella creu immensa assumeixi erròniament que tots eren catòlics, però estèticament és majoritàriament neutre.

O sigui que no sé perquè el senyor alcalde va muntar el ciri de la reinterpretació i no va voler pagar per emportar-se aquell monstre a qualsevol magatzem. Ui, he dit pagar?

M’estranya molt que ningú no hagi escrit (o jo no l’he pogut llegir) sobre la despesa que representa treure’s de sobre el monstre de metall. Quan hi ha crisi i son pocs a repartir (si, Tortosa no és tan gran com a molts tortosins els agrada dir) la qüestió de què li costarà als veïns (no als que vénen a opinar còmodament des de la distància) té el seu què. Aquest trasto ja porta aquí molts anys; si ara el treuen, encara faran allò altre que a mi m’interessa o no? Els principis estan molt bé, però els tortosins estan acostumats a conviure amb lo monument i ara mateix gratar-se la butxaca, pica molt.

Això si, per molt acostumats que hi siguin, allò és lleig de collons!

Del poc que realment he llegit, el que ha escrit Francesc Abad és del que més m’ha agradat, tot i que discrepo en diversos punts. Si un homenatge només als brigadistes està bé, perquè no ho està també un altre als del Terç Verge de Montserrat? I perquè no un als que van venir (o els van portar, més aviat) d’altres contrades i sense importar el bàndol?

El del Virolai cantat pels requetés catalans ho havia escoltat explicat pel David Torn però en una versió lleugerament diferent.

Salut i sort,
Ivan.