S’acaba el curs escolar i per a cel·lebrar-ho, les professores del Kindergarten ens fan saber que estan preparant una excursió improvisada, dins de dues setmanes, de comiat dels nens que entraran a l’escola a partir de l’agost.

In den letzten zwei Schulwochen wollen wir spontan ein Kindergartenreisli unternehmen.

La paraula clau és spontan. D’aquí a quinze dies com a mínim. Improvisant, a la manera suïssa.

Al començament em pensava que no volgués dir informal, però no. Vol dir espontània. I és el mateix adjectiu amb el que una altra vegada també ens avisaven que la setmana següent pensaven portar la canalla a veure papallones. Com que aquell cop només van avisar amb dies d’avançament, van escriure sehr spontan.

O els nostres amics, que ens van trucar un divendres per a convidar-nos a una spontan barbacoa diumenge.

Tampoc exagerem, que mobilitzar quinze criatures d’entre quatre i sis anys té el seu què i necessita d’un mínim de previsió (i molta valentia!) aquí i a la Xina Popular. Però el llenguatge delata el gust per tenir-ho tot apamat, previst, i controlat amb força temps per endavant.

Salut i sort,
Ivan.