Ara que tothom presumeix del civisme català i de les modèliques i massives manifestacions que fem a Barcelona, és un bon moment per pensar-hi.
A veure, si tant cívics som i tant bé que sabem organitzar manifestacions, perquè les hi ha que acaben entre malament i pitjor?
Qüestió sociològica, de perfil reivindicatiu, política, dels manifestants?
Potser és que si ha hagut aldarulls a alguna Diada però la premsa s’ho ha callat? (em costa creure que determinada premsa s’ho callés).
Potser és que aquells aldarulls van ser esbombats i exagerats per la premsa?
Potser té a veure en que algunes manifestacions són recolzades des d’alguns cercles de poder, propers a comandaments policials, i d’altres no?
Potser perquè els organitzadors dels aldarulls que es van patir a Sants o a Ciutat Vella tenen contactes, directes o indirectes, amb alguns cercles de poder (i no necessàriament els mateixos cercles que els de la pregunta anterior)?
Potser és que unes manifestacions s’han organitzat amb més cura que d’altres?
Les forces policials i els polítics encarregats de l’ordre públic, han actuat sempre amb la mateixa actitud i diligència?
És clar que a les Diades hi va molta família que no està per embolics, però jo no estic parlant del transcurs de la manifestació, sinó del que passa quan els organitzadors i els convidats estrella marxen.
En aquests temps que vivim, jo ja no me’n refio de ningú.
Salut i sort,
Ivan.
Digues la teva!