Històries

Un exemple palmari de dos punts de vista diferents.

Durant l’estiu, aprofitant que l’En guàrdia! fa vacances, recupero els seus programes antics. I així és com he arribat a escoltar el que al febrer del 2009 li van dedicar a Pau Claris i la revolució del 1640, allò que molta gent coneix com la Guerra dels segadors o la revolta catalana.

El programa és conduït per l’Enric Calpena i l’Oriol Junqueras, que aleshores era l’historiador que donava context al tema del programa, defineix el tema com “un conflicte llarg i complex”. L’historiador que actua com a especialista és el catedràtic d’Història Moderna de la UAB Antoni Simón, que acabava de publicar la seva obra Pau Claris. Líder d’una classe revolucionària.

Durant el programa, que dura prop d’una hora, en Calpena fica cullerada (com fa sempre) més enllà de moderar i dirigir, el Junqueras aporta disgresions llarguíssimes (era el seu estil, pel que estic veient escoltant) i en Simon ofereix el que podriem qualificar de perspectiva catalana.

L’aplicació que faig servir per escoltar podcasts és ivoox, que de seguida m’ha ofert entre les seves recomanacions el programa del 22 de juny d’Agora Historia, el 102, on parlen entre d’altres temes de la Sublevación de Cataluña.

El presentador David Benito dirigeix (i molt) la Doctora en Historia Raquel Camarero Pascual, què és l’autora del llibre La Guerra de recuperación de Cataluña publicat durant a l’abril. Ofereix el que podem descriure com una perspectiva castellana.

La comparació entre la xerrada i l’entrevista és fascinant. Què si, que la Història ja ho sabem què és molt més que l’acumulació crua de fets (dates, noms i posicions geogràfiques) i es tracta d’una interpretació que necessàriament és subjectiva.

I també és molt interessant comparar la manera en que els dos locutors dirigeixen la discusió.

Si hi ha algun historiador a la sala, s’apreciarien comentaris.

Salut i sort,
Ivan.

6 respostes a «Històries»

  1. file:///C:/Users/34114/Downloads/255028-344015-1-PB.pdf

    Te puede interesar

    1. Segurament, però l’enllaç no és bo.

  2. Una comparació és fascinant i l’altra és interessant.

    Ei, no et dic que no però així, tal i com ho has deixat, per a mi és gairebé una catàfora.

    És fascinant per…

    Alguna cosa nova o sorprenent per a algú (com tú) que ha llegit, posem per cas, La invención del pasado?

    No esperaràs que ens baixem els podcasts per mirar d’esbrinar-ho…:-)

    1. Em sap greu anar tant endarrerit amb les respostes als comentaris, però n’hi ha que es mereixen quelcom més que la resposta arrauxada i darrerament no tinc massa temps.

      Home, no espero que escoltis els podcasts, però si que t’ofereixo l’opció si estàs interessat 😉 I a més, passa que ja hi ha prou biaix per enmig com per a sobre afegir la meva interpretació sobre la seva interpretació.

      I si no volies dues tasses, aquí tens la tercera: una entrevista a RNE a l’historiador John H. Elliot, de qui s’ha reeditat (al cap de 50 anys!) el seu llibre La rebelión de los catalanes.

      1. Els historiadors són dones i homes del seu temps, i senten les mateixes pulsions que la resta dels ciutadans. És clar que les seues idees, la seua visió del món, impregnen la seua obra, el seu treball d’historiador. Com afirmava el mateix Fontana en una entrevista, “la imparcialitat és impossible, fins i tot diria que podria ser condemnable”. Objectivitat no és el mateix que imparcialitat. La història ha d’aspirar a ser objectiva, no asèptica.
        http://paisvalenciaseglexxi.com/2015/09/10/nacionalisme-historiografic/

      2. Ostres, m’ha agradat molt llegir l’article del Furió perquè vaig llegir el de l’Elorza i vaig pensar una cosa ben semblant: manca d’argumentació i estructuració lògica de la crítica. (A més, me’l vaig guardar per les referència bibliogràfiques.)

        En el cas dels podcasts, el que m’ha semblat curiós és com uns historiadors (una narrativa) fa una selecció de fets rellevants, mentre que d’altres historiadors en fan una altra. Òbviament, se’n deriven conclusions diferents. Entre “Felipe IV llegó a Barcelona” i “Felip IV va arrivar a Barcelona havent arrassat les ciutats de la costa” hi ha més que un matís d’interpretació. Per exemple.

        I després si, tots som fills de la nostra ideologia, referents, circumstàncies, etc.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: