Un exemple palmari de dos punts de vista diferents.
Durant l’estiu, aprofitant que l’En guàrdia! fa vacances, recupero els seus programes antics. I així és com he arribat a escoltar el que al febrer del 2009 li van dedicar a Pau Claris i la revolució del 1640, allò que molta gent coneix com la Guerra dels segadors o la revolta catalana.
El programa és conduït per l’Enric Calpena i l’Oriol Junqueras, que aleshores era l’historiador que donava context al tema del programa, defineix el tema com “un conflicte llarg i complex”. L’historiador que actua com a especialista és el catedràtic d’Història Moderna de la UAB Antoni Simón, que acabava de publicar la seva obra Pau Claris. Líder d’una classe revolucionària.
Durant el programa, que dura prop d’una hora, en Calpena fica cullerada (com fa sempre) més enllà de moderar i dirigir, el Junqueras aporta disgresions llarguíssimes (era el seu estil, pel que estic veient escoltant) i en Simon ofereix el que podriem qualificar de perspectiva catalana.
L’aplicació que faig servir per escoltar podcasts és ivoox, que de seguida m’ha ofert entre les seves recomanacions el programa del 22 de juny d’Agora Historia, el 102, on parlen entre d’altres temes de la Sublevación de Cataluña.
El presentador David Benito dirigeix (i molt) la Doctora en Historia Raquel Camarero Pascual, què és l’autora del llibre La Guerra de recuperación de Cataluña publicat durant a l’abril. Ofereix el que podem descriure com una perspectiva castellana.
La comparació entre la xerrada i l’entrevista és fascinant. Què si, que la Història ja ho sabem què és molt més que l’acumulació crua de fets (dates, noms i posicions geogràfiques) i es tracta d’una interpretació que necessàriament és subjectiva.
I també és molt interessant comparar la manera en que els dos locutors dirigeixen la discusió.
Si hi ha algun historiador a la sala, s’apreciarien comentaris.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!