El nom en alemany és el del barri on hi ha l’estadi. En francès se’l coneix com l’Stade de Suisse perquè és on juga la selecció helvètica de futbol els seus partits com a local.

En el mateix edifici de l’estadi hi ha un centre d’oficines on treballen força empreses i al soterrani un dels grans centres comercials de Berna. A banda de ser la casa on el Young Boys juga els seus partits com a local, cada dia hi ha activitat a l’estadi, quelcom que el Barça no ha pogut aconseguir.

És també l’estadi on Ramallets va jugar el seu darrer partit amb el Barça, la famosa final de Berna del 61 enfront el Benfica, una tarda que el Joan Gaspart (llavors estudiant a un col·legi privat suís) es va quedar plorant al seu seient a l’estadi i que va marcar la fama perdedora del club durant trenta anys; i on el Barça entrenat per Johan Cruyff va guanyar el seu primer títol, una Recopa davant la llavors emergent Sampdoria, i va començar a canviar la llegenda del club.

Però de llarg el partit més famós que s’ha jugat al Wankdorf Stadium és la final de la Copa del Món del 1.954, a la que els esforçats i encara maleïts alemanys de la postguerra van guanyar els màgics magiars.

A l’entrada de l’estadi hi ha aquesta imatge que recorda aquell dia. Fer fotos des d’un tramvia en marxa és força divertit, per cert.

Com podeu veure hi ha coses que han canviat i altres que no: ara l’estadi està cobert de manera que els espectadors no es mullen quan plou, a la part alta no hi havia seients i la gent estava dreta, lluint els seus barrets, sota l’atenta mirada d’un marcador operat manualment i un rellotge presidit per un gran cartell publicitari d’una marca de rellotges.

Els temps canvien, però no tant. Els alemanys encara guanyen mundials.

Salut i sort,
Ivan.