Anava a escriure que potser és una de les cançons injustament oblidades dels Jethro Tull quan m’he adonat que potser és que la banda en si ha estat majoritàriament oblidada.
Un so característic, inimitat, i inconfusible. I un frontman, Ian Anderson, magnífic.
Salut i sort,
Ivan.
Bon diumenge!