Al darrera d’una pinta tremebunda hi havia un músic i una banda més interessant que la seva estètica i la seva sobreactuació. Penso jo.
El vaig descobrir, com no, al programa del Tardà molts més anys més tard, quan les seves cançons ja no apareixien a les llistes d’èxits però ell encara conreava la figura de rock rebel.
Salut i sort,
Ivan.
Digues la teva!