Després de la tercera jornada del torneig ja només Irlanda pot guanyar el Grand Slam i sembla que Escòcia farà el ple de derrotes.

El dissabte va començar amb el duel entre desesperats a Murrayfield. Tant Escòcia com Itàlia van tornar a mostrar llurs fortaleses i mancances. Els escocesos van jugar prou bé, millor en línies generals que el seu rival, van saber combinar a la mà, i van desplegar-se de forma ordenada en tot moment. Però els seus backs no són capaços de guanyar consistentment la línia d’avantatge i la seva davantera és massa tova pel que és el primer nivell mundial.

I Itàlia l’únic que pot aportar són kilos de davantera i tones d’entusiasme. I d’aquesta manera van aconseguir dos assajos agònics, al moment final de cada part, que van suposar la derrota caledònia en el darrer instant del partit. La manca de fons d’armari és el gran drama dels escocesos, que veuen que quan els titulars es queden sense forces no tenen substituts que puguin mantenir el nivell. Tercer partit seguit que perden en els darrers minuts, i tercer partit en que no són inferiors als seus rivals. I els queden els dos més difícils.

A París França va tornar a demostrar que continua sense brúixola. En una primera part senzillament espantosa, van veure com Gal·les aconseguia gairebé un 80% de possessió jugant la major part del temps a la vora de la 22 bleu. En defensa aguantaven, però estan sempre jugant al límit i en qualsevol moment la moneda pot caure amb la creu enlaire. Per la seva part els dragons jugaven molt bé, amb determinació i encert però sense el punt de velocitat necessari per a trobar intervals oberts a la defensa dels galls.

A la segona part, després d’un miratge de reacció francesa, Gal·les va aconseguir un avantatge de punts decisiu que va motivar la reacció desesperada, d’orgull i poca cosa més, dels gals. Perquè tots els metres que avançaven els malmetien amb errors a la mà i faltes disciplinàries. El resultat final va ser generós amb els locals.

I el partidàs de la jornada el vam veure a Dublín. Una pletòrica Irlanda rebia la no menys formidable Anglaterra i el matx no va decebre. En tot moment va ser igualat, però petits detalls en moments concrets feien que els celtes anessin sumant punts mentre els de la rosa es quedaven clavats en el 3. Així fins l’assaig verd a la meitat de la segona part, moment àlgid per Irlanda amb un formidable 19-3, molt exagerat pels mèrits d’uns i d’altres.

Però, la lesió de Sexton i la superior qualitat de la segona unitat anglesa van fer que Anglaterra aconseguís reduir distàncies mitjançant dos cops de càstig i ataqués en tromba en els darrers minuts, buscant el miracle de l’empat o inclús la victòria. Aquest cop, però, no van tenir prou temps i a més l’àrbitre no els va concedir un assaig en el darrer segon que potser serà decisiu en un possible empat a punts.

D’aquí dos dissabtes Gal·les rebrà Irlanda al Millenium Stadium en el que serà el nou partit definidor del torneig. Veig molt més sòlids i convençuts els verds que no pas els galesos. Anglaterra serà claríssima favorita davant Escòcia a Twickenham; i veurem una disputadíssima Copa Garibaldi a Roma. Si França torna a caure, al seleccionador Saint-André li pot caure el cel a sobre.

Salut i sort,
Ivan.