No hi són tots, però alguns són aquests:

• El President que presumeix d’haver evitat la bancarrota. I què menysté a rivals polítics que tenen el suport de milions de ciutadans.
• L’aspirant que només sap criticar els defectes que també hi ha al seu propi partit i ell no sap resoldre.
• El que lluita per salvar el seu propi projecte polític, més que no per influir en les polítiques que s’aplicaran.
• El calb d’idees que continua reclamant propostes quan fa anys que sap que no li’n faran cap.
• La que només sap renyar i insinua que farà el mateix però de forma diferent.
• La que juga amb l’ordenador menystenint el debat que presideix.

L’expressió dramatis personae mal traduïda: quin drama de repartiment!

Amb tota la col·lecció de convocatòries electorals d’aquest any no en sortirem de la campanya electoral fins la campanya publicitària de Reis. Quina mandra de 2015!

Salut i sort,
Ivan.