El periodista polític Colin Brown revisa 10 moments icònics de la història anglesa, de manera entretinguda i no massa xovinista.
Glory and Bollocks és un llibre d’entreteniment i divulgació. Un fet històric d’importància capdal, discutit en trenta pàgines, dóna pel que dóna. Però si el teu currículum escolar incloïa un munt de batalles però no la d’Agincourt, si tens ganes de saber com es va veure l’Armada Invencible des de l’altra banda, o descobrir algun personatge secundari del que no havies sentit parlar, aquest llibre està pensat per això. I es veu que han publicat un altre volum amb el mateix índex però diferent títol; no sé si és una altra edició o canvia també el contingut.
Colin Brown no té la pretensió de fer un llibre d’Història. De fet, els seus relats combinen la narració històrica amb els viatges als llocs on van passar i una certa revisió de la importància que van tenir a posteriori. Intenta sempre mantenir un to desapassionat. Glory and B*llocks és un llibre de molt fàcil lectura i que llegit per un no anglès oscil·la entre el relat d’aventures i el costumbrista, perquè tant parla sobre el decurs de la Batalla de Waterloo com dels aristòrcrates involucrats en l’abolició de l’esclavitud, posant el focus ara en els factors que van decidir la batalla, ara en com es va modelar la mentalitat dels protagonistes.
Quan tens un recull de relats és inevitable que n’hagi de millor i de pitjor aconseguits. Entre els primers, el dedicat a la signatura de la Magna Carta (que aviat cumplirà 800 anys i hi haurà festa grossa), el dedicat a les sufragistes, com Churchill va aconseguir continuar la lluita contra Hitler el 1.940, i el del naixement del sistema públic de salut, que inclou també una breu explicació de com Churchill va perdre les eleccions després d’haver guanyat la guerra. A la part negativa, m’ha sorprès no trobar explicacions de com van anar els debats parlamentaris i les negociacions per a prohibir el tràfic d’esclaus.
Adient per a afeccionats a Ricard Cor de Lleó, Shakespeare o els Monty Python (no en surt cap, però potser ara els entendreu millor). Contraindicat pels mitòmans (aquí en cau algun, de mite).
Salut i sort,
Ivan.
Digues la teva!