A Suïssa, com a tot arreu, toca pagar. Tothom comenta que normalment pagues més que a qualsevol altre lloc; però és que a més, també es paga de manera lleugerament diferent.

Hi ha un munt de llocs on no pagues en el moment de fer servir el seu servei. Per exemple, al taller on hem fet el canvi d’oli, a la consulta de la pediatra, o en les oficines de trànsit on hem fet tràmits. Prenen nota del teu nom i la teva adreça i t’envien la factura a casa. Aleshores tens un termini, generalment un mes, per a passar pel teu banc i, emplenant un senzill formulari, ordenar que facin l’abonament d’una o de més factures que tingues pendents. Hi ha un format estandaritzat que facilita molt l’operació.

Una altra diferència és que les targetes de dèbit moltes vegades carreguen l’import l’endemà de la compra. No només és un tema d’horari: m’ha passat posar benzina a les nou del matí i no trobar el càrrec al compte fins l’endemà. I amb comerços o fins i tot Migros (l’empresa més gran de venda i distribució a Suïssa) passa el mateix.

Però de llarg la sorpresa més gran va ser amb la targeta de crèdit. A començament de mes rebs una carta a casa amb el resum d’operacions, un munt de publicitat, i la factura del mes. I tens un parell de setmanes per a liquidar el percentatge que vulguis (hi ha un mínim obligatori i uns interessos aplicables) sobre el crèdit que has fet servir.

Si vas a Roma, fes com els romans.

Salut i sort,
Ivan.